Es calcula que a Espanya hi ha 1,8 milions de persones amb baixa visió. A més, segons l'OMS aproximadament 180 milions de persones a tot el món tenen algun tipus de discapacitat visual. De fet, entre 40 i 45 milions són cegues. Però, a partir de quantes diòptries es considera minusvalidesa?
Quan es considera que una persona té baixa visió?
Quan diem que una persona té baixa visió estem dient que té una perduda de la seva capacitat visual. A més, aquesta condició no millora amb tractaments com la cirurgia o fàrmacs i, encara que les ulleres i les lents de contacte poden corregir-la i mitigar els efectes, mai aconseguirà una millora o la curació total.
Estar constantment amb un problema de visió greu provoca que una persona no pugui fer tasques quotidianes. Es consideren activitats diàries poder reconèixer a altres persones, poder moure's amb seguretat a casa teva o a altres espais públics o comunitaris, llegir, escriure, entre altres.
Per considerar que una persona té baixa visió es mesura la seva agudesa visual i els especialistes es regeixen a partir d’una escala per poder determinar els graus. Quan la seva agudesa visual sigui inferior al 0,3% o té un camp de visió inferior a 10 graus es considerarà que té baixa visió. Sempre es fa la valoració amb la correcció òptica òptima per a la seva condició, és a dir, amb ulleres o lents, i mesurant les capacitats de l'ull que té la millor visió.
Per tant, una persona amb baixa visió té un defecte refractiu, és a dir, una alteració ocular que produeix que l'ull no pugui enfocar bé a mitjana i llarga distància. A més d'això, també s'afegeix una patologia visual.
Diferències entre miopia magna o alta miopia
Parlem de miopia magna o alta miopia quan una persona té més de 6 diòptries. A partir d'aquest grau es parla de patologia visual ja que, a més, la falta de visió ve acompanyada per un allargament anormal de l'ull, concretament més de 28 mm. Aquesta condició pot provocar altres patologies visuals com: cataractes, despreniment de retina o degeneracions de la màcula.
Els pacients amb miopia magna tenen una visió de mitjana i llarga a distància molt dolenta. Això es deu al fet que les imatges s'enfoquen per davant de la retina, així que veuen els objectes que es troben lluny molt borrosos. En la majoria dels casos, unes ulleres o lents de contacte aconsegueixen que la persona pugui portar una vida normal. També es pot valorar una cirurgia refractiva si un especialista ho considera oportú.
Hi ha estudis que han calculat que un 2% de la població mundial té miopia magna, però es concentra un major nombre de persones a Àsia i en el mediterrani. A més, també s'ha constatat que hi ha més dones que homes amb aquesta condició.
Hi ha dues causes principals per tenir miopia magna:
- La genètica: hi ha familiars directes amb aquest problema ocular.
- La persona té una longitud axial del globus més llarga de la normal. En conseqüència, les estructures oculars s'aprimen i afebleixen.
Actualment no hi ha cura per a la miopia magna, però sí per a les malalties associades. Per aquesta raó, és important que les persones amb diòptries facin revisions periòdiques amb especialistes per poder prevenir patologies oculars greus.
Símptomes de miopia magna
El principal símptoma de la miopia magna o alta miopia és la disminució de l'agudesa visual mentre que la visió de prop o la visió intermèdia és bona. A conseqüència de la miopia magna, poden aparèixer complicacions visuals que han de controlar-se:
- Forat en la màcula: un trencament en la retina.
- Hemorràgies submàcula.
- Despreniment de retina: separació de la retina a causa d'un esquinçament.
- Cataractes.
- Formació de membranes neovasculars: creixement de vasos sanguinis sota la retina.
- Glaucoma: mal en el nervi òptic que serveix per portar la informació al cervell. Normalment és provocat per l'augment de la pressió.
- Atròfia coriorretiniana: plaques d'atròfia en la retina.
- Degeneració del vitri: provoca veure cossos flotants davant dels ulls.
Quins graus i tipus de discapacitat visual existeixen.
Per poder calcular el grau de discapacitat visual d'una persona es té en compte la visió del millor ull amb la millor correcció de lents possible. L'OMS (l'Organització Mundial de la Salut) va crear una classificació dels diferents tipus o graus de discapacitat visual, emmarcada dins la discapacitat sensorial:
- 20/30 a 20/60: pèrdua de visió lleu o visió gairebé normal.
- 20/70 a 20/160: discapacitat visual moderada o baixa visió moderada.
- 20/200 a 20/400: discapacitat visual greu o baixa visió severa.
- 20/500 a 20/1000: discapacitat visual gairebé total o ceguesa gairebé total.
- Si no hi ha percepció de llum, es considera ceguesa total.
Quan es considera discapacitat visual?
Hem d'especificar que tenir miopia magna no implica que tinguis una discapacitat visual. El que si que servirà per determinar un grau de discapacitat serà el camp i l'agudesa visuals de què disposis:
- L'agudesa visual: la capacitat de distingir formes a certa distància.
- Camp visual: un ull sa té un camp visual de 90 graus. Una persona pot veure 180 graus (el total dels dos ulls) en horitzontal i 140 graus en vertical. Mentre que, una persona cega, té un camp visual igual o inferior a 10 graus.
Finalment, per considerar que una persona és legalment cega, aquesta ha de tenir una agudesa visual deu vegades menor del normal tot i portant ulleres o lents de contacte. D'altra banda, també es considera legalment cega a la persona que no té un camp visual superior a 10 graus.
