Estàs en procés d'acceptació d'una herència? Sabem com de complex que pot arribar a ser aquest moment, així que t'expliquem amb més detall què et pots trobar en aquest moment de la teva vida.

En què consisteix l'acceptació de l'herència?

Quan una persona mor i deixa béns i propietats, el seu patrimoni ha de ser distribuït entre els seus hereus legals. No obstant això, abans que els hereus puguin prendre possessió dels actius i assumir les responsabilitats associades, han de passar per un procés legal conegut com a acceptació d'herència.

L'acceptació de l'herència és un acte lliure i voluntari en el qual una persona anomenada a una herència manifesta la seva voluntat d'acceptar-la. Tot el procés es pot resumir en els següents punts:

1. Determinar l'existència d'un testament.
2. Obtenir el certificat de defunció.
3. Identificar i recopilar els actius i passius.
4. Pagament de deutes i liquidació.
5. Tràmits legals i administratius.
6. Acceptació formal de l'herència.

Tipus d'acceptació d'herència

Existeixen diferents tipus d'acceptació d'herència que una persona pot triar segons la seva situació particular. Es pot acceptar l'herència pura i simple o a benefici d'inventari.

Acceptació pura i simple

L'acceptació pura i simple implica que l'hereu accepta l'herència íntegrament, assumint tant els actius com els passius del mort. En acceptar l'herència de manera pura i simple, l'hereu es converteix en propietari de tots els béns i també és responsable de pagar els deutes i obligacions pendents.

És important tenir en compte que, en acceptar l'herència íntegrament, l'hereu no pot renunciar als deutes o passius que puguin superar el valor dels actius heretats.

Segons l'article 999 del codi civil aquesta acceptació pot ser:

• Expressa: l'acceptació es fa per escrit, en un document públic o privat.
• Tàctica: s'accepta mitjançant actes que suposen necessàriament la voluntat d'acceptar o que no es podrien fer sense la qualitat d'hereu.

Per poder repartir l'herència és necessari que els hereus acceptin o renunciïn a ella. D'altra banda, s'entén que l'herència està acceptada tàcitament quan la persona hereva paga els deutes de l'herència amb béns hereditaris.

Acceptació a benefici d'inventari:

L'acceptació a benefici d'inventari és una manera d'acceptar una herència limitant la responsabilitat de l'hereu als actius heretats, sense assumir els deutes i obligacions del mort.

En aquest cas, l'hereu ha de realitzar un inventari detallat dels actius i passius del mort i administrar el patrimoni seguint un procés legal supervisat. Els passius es paguen amb els actius de l'herència i, si no hi ha suficients actius per a cobrir tots els deutes, l'hereu no és personalment responsable dels deutes restants.

Qui pot acceptar l'herència

La capacitat d'obrar en una herència es refereix a la capacitat legal d'una persona per a dur a terme actes jurídics relacionats amb l'herència, com acceptar, renunciar o disposar dels béns heretats. En termes generals, les persones que tenen capacitat d'obrar en una herència són aquelles que compleixen els següents requisits:

1. Majoria d'edat: En la majoria dels països, es considera que una persona aconsegueix la majoria d'edat als 18 anys. Els adults majors d'edat tenen plena capacitat d'obrar en una herència.
2. Capacitat mental: Les persones han de tenir la capacitat mental necessària per comprendre la naturalesa i les conseqüències de les seves accions relacionades amb l'herència. Aquells que sofreixen de malalties mentals o discapacitats intel·lectuals poden tenir restriccions en la seva capacitat d'obrar o poden requerir un representant legal per a actuar en el seu nom.
3. No estar incapacitat legalment: En alguns casos, les persones poden ser declarades legalment incapaces a causa de malalties mentals, discapacitats intel·lectuals o demència. En tals casos, es pot designar a un tutor o curador per a actuar en el seu nom en assumptes relacionats amb l'herència.

En cas dels menors d'edat, poden acceptar l'herència si estan representats per un titular de la pàtria potestat. L'acceptació es dona a benefici d'inventari i per a l'acceptació pura i simple és necessari una autorització judicial.

Què passa si no s'accepta l'herència?

Si un hereu decideix no acceptar l'herència, es considera que ha renunciat als seus drets sobre els béns i passius del mort. La renúncia a l'herència implica que l'hereu no assumeix cap responsabilitat sobre els deutes i obligacions del mort ni té dret a reclamar els actius del patrimoni.

1. Pèrdua de drets sobre l'herència: En renunciar a l'herència, l'hereu perd tot dret sobre els béns i actius que li haurien correspost. La part que li hagués correspost passa als altres hereus o, si no hi ha altres hereus, pot ser distribuïda segons la llei de successió intestada o els termes del testament.
2. Alliberament dels deutes: En renunciar a l'herència, l'hereu també s'allibera de qualsevol responsabilitat pels deutes i obligacions pendents del mort. No se li exigirà pagar cap deute amb els seus propis recursos.
3. No podrà reclamar en el futur: Una vegada que un hereu ha renunciat a l'herència, generalment no pot revertir la seva decisió i reclamar la seva part en el futur. La renúncia és irrevocable.

En l'article 1005 del Codi Civil es determina un termini de 30 dies naturals perquè l'hereu manifesti la seva voluntat de si adquireix l'acceptació a benefici d'inventari o repudiar l'herència. Si l'hereu no manifesta la seva voluntat, s'entendrà acceptada l'herència pura i simple. En qualsevol cas, s'ha d'acudir al notari per a poder realitzar els tràmits pertinents.