sol·licitar pressupost
right-chevron-white

Blog

informació al dia

Anna Garcia: “Un dia em van preguntar on dormia! Crec que es pensaven que dormia asseguda a la cadira”

L’Anna Garcia era professora a la Universitat de Càller (Itàlia) quan, al 2006, va patir una hemorràgia cerebral. Aquest incident li ha provocat mobilitat reduïda i ara utilitza cadira de rodes i porta un pegat al ull.

Després d’aquest incident, l’Anna va veure com molts infants se la quedaven mirant fixament quan anava pel carrer. Va ser llavors quan va tenir la idea de crear “Els contes de l’Ona”, una forma d’ensenyar als nens que hi ha moltes persones al món amb condicions diferents.

Com recordes el dia que vas decidir crear el personatge de l’Ona? Quin va ser el procés per crear aquest personatge?

Portava temps escrivint petits relats inspirats en el meu dia a dia i de cop vaig tenir la idea de crear un personatge com l'Ona. Primer vaig buscar per internet i a biblioteques si hi havia contes infantils on la protagonista anés amb cadira de rodes, i no en vaig trobar cap. I això em va animar a crear-la!

Qui és l’Ona? Ets tu? Part de tu?

L'Ona és una mica jo... ella és una nena però físicament ens assemblem molt. També té 2 germans més, com jo. Però ella és la petita i jo soc la gran.

Què ens cal per convertir-nos en una societat més inclusiva?

Per convertir-nos en una societat més inclusiva primer de tot, tothom hauria de saber que hi ha moltes condicions diferents, així es tindrien en compte en tots els àmbits en el dia a dia. Per exemple, en el cas de la mobilitat reduïda, posar rampes és facilitar l'accés a tothom.

Si els infants creixen coneixent la realitat d'avui en dia, en teoria hauria de millorar la consciència col·lectiva i per tant, millorar la inclusió per part de la societat. Un exemple són els lavabos adaptats de molts llocs, que els tenen de magatzem i quan hi vols anar és un show.

A dia d’avui, hi ha molta feina que han de fer els governs, ajuntaments, etc... invertint més diners en la inclusió. Si mirem anys enrere, abans les persones amb mobilitat reduïda, potser, es quedaven més a casa i no tenien interacció social. Ara, hi ha moltes opcions per relacionar-se i facilitat per moure's i no quedar-se a casa.

Sincerament, penso que la perspectiva de futur respecte a la inclusió no és massa bona, la veritat, com a mínim a curt termini. Però espero que amb els anys millori.

En total, has escrit 3 contes. Quina acollida han tingut?

Molt bona! Al veure que el primer va agradar tant, em vaig animar a fer-ne més.

Quines dificultats t’has trobat per publicar els teus llibres? Com has vençut els entrebancs?

Nosaltres igual, no va ser gens fàcil publicar-los. Així que, al final, vam optar per la autoedició. Ho hem fet així en el 1r i en el 2n conte. Pel que fa a l’últim, a meitat del procés de creació ens va enganxar la pandèmia, així doncs, vam reconduir-ho i vam fer un micromecenatge, és a dir, aconseguir publicar-lo fent prèviament les ventes. La reacció de tothom va ser molt bona i vam aconseguir l'objectiu!

Un tema pendent, és poder publicar-lo en castellà perquè arribaria a molta més gent, esperem aviat poder tenir l'ocasió de fer-ho.

Quines son les idees, objectius o valors que pretens transmetre amb els teus contes?

Principalment donar visibilitat al món de la discapacitat i en concret, a la mobilitat reduïda ja que és el que visc jo.

En els contes també intento que es vegin altres temes com l'amistat, l'ajuda col·lectiva per aconseguir coses, buscar alternatives per poder fer activitats que vulgui fer l'Ona, hàbits saludables, ser responsables amb el medi ambient... La perseverança, la constància i la paciència són valors que també vull transmetre.

Creus que aconsegueixes trencar tòpics típics que la gent té sobre la discapacitat? És a dir, la societat, encara pensa que utilitzar una cadira de rodes no et permet sortir de casa i fer activitats que et puguin agradar.

Un dels objectius de les xerrades que fem a les escoles, és trencar, precisament, tots aquests tòpics. Els nens i nenes poden dirigir-se a mi directament i resoldre dubtes que tinguin sobre la mobilitat, o com faig unes coses o d'altres.

Penso que descobreixen coses noves que ni s'havien plantejat. Un dia em van preguntar on dormia! Crec que es pensaven que dormia asseguda a la cadira...

La teva germana t’ajuda amb els contes, com us repartiu la feina? Com és aquesta experiència?

Jo, penso i escric, però vaig lenta...en això, m'ajuda, sort. També, quan cal trucar a algun lloc, doncs, ho fa ella (per facilitar l'entesa). M'ajuda en TOT; tinc molta sort!

Com us acull el públic de les xarrades que organitzeu?

Ens acullen molt bé! Com si fóssim algú important! Fa gràcia veure que ens reben amb aquesta il·lusió. Alguns professors ens han explicat que arrel de la xerrada, hi ha alumnes que han fet un canvi cap a positiu i això ens agrada molt. També ens regalen dibuixos d'agraïment, és una xerrada que no els deixa indiferents ni a ells ni als professors.

Abans de tenir l’hemorràgia cerebral, t’havies plantejat mai escriure contes o llibres? Has pensat mai en escriure novel·les dirigides a un altre públic?

Jo, abans, llegia molt. Ara, no llegeixo tant. En aquell moment, no m'havia plantejat escriure ni contes ni llibres. Abans de "Els contes de l'Ona", havia escrit relats per a adults que consisteixen en uns petits contes que parlen de diverses coses, per exemple, de la meva àvia o d'una gata.

M'agradaria escriure una novel·la. Però em falta tenacitat i paciència per fer-la! De cares a un futur, mai se sap, potser m'inspiro i...endavant!

valida-logotipo

Valida Solutions S.L.U.

Copyright @2021

menu