David Escalona va patir un accident que li va causar greus ferides a una mà. Tenia 4 anys. En aquest moment no es va adonar del que al principi era una “discapacitat” l'ajudaria a desenvolupar més endavant una gran capacitat… per a l'art; li va obrir noves portes cap a processos creatius alternatius que d'una altra manera mai hagués conegut.
Escalona ha estat recentment seleccionat pel Comitè d'Honor de la IV Biennal d'Art Contemporani de Fundació ONCE, i ha exposat el seu projecte anomenat “Pols de Vespes, en l'estand de la mateixa fundació en ARC 2013.
Volem compartir la interessant entrevista que li van fer en Servimedia.
David Escalona va néixer el 1981 a Màlaga, ciutat on posteriorment va realitzar estudis en la Llicenciatura de Medicina i de Belles arts.
Compta amb nombroses exposicions individuals i col·lectives en diferents sales o centres d'art, de Madrid i Màlaga. També ha rebut nombrosos premis i beques, com la Beca de la Fundació Antonio Gala per a joves creadors 2005-06, l'Ajuda a la Producció INICIAR-TE 2008, el Premi Certamen Andalús d'Arts Plàstiques 2007; o el Premi 10è Certamen Internacional d'Arts Plàstiques (CEC). Col·labora en diferents projectes i la seva obra forma part de nombroses col·leccions i institucions. Actualment treballa i resideix a Màlaga.
Com i quan va decidir dedicar-se a l'art?
Vaig decidir dedicar-me al món professional de l'art quan estudiava tercer curs de la Llicenciatura de Medicina i va ser tota una aventura, un risc que havia d'assumir. Era jove i aquest gran salt feia por, ja que la Medicina m'interessava també moltíssim. Però no em penedeixo de res, perquè els meus estudis en Medicina van ser part de la meva formació, alguna cosa que es trasllueix en la meva obra, així com la influència de l'anatomia, la biologia, el tema del dolor, la malaltia o la incapacitat. A vegades és molt més interessant sortir-se dels itineraris establerts o normalitzats, perquè pot conferir-te una nova perspectiva de 'la realitat', una cosa tan complexa de definir. Tanmateix, haig de dir que això de 'ser artista' és més aviat una actitud que he tingut sempre, perquè és una manera de ser i estar en el món.
Com influeix la discapacitat en la seva obra?
El que pot ser una barrera també és una porta oberta cap a altres possibilitats, cap a regions insospitades, una cosa important en el procés creatiu. La discapacitat es converteix en una peculiaritat que t'obliga a fer d'una manera diferent al de la resta de persones 'capacitades', a trencar amb hàbits acostumats. Jo prefereixo parlar de 'in-capacitat', encara que aquests conceptes tinguin bastant llast en la història i urgeixi redefinir-ho. Crec que el que semblava un accident va ser un esdeveniment del qual aprenc dia a dia. Ara m'interessa moltíssim el tema de la representació d'aquesta discapacitat en l'art i la discapacitat de representació en l'art.
És la seva obra en part autobiogràfica?
Part de records que s'entremesclen amb el meu present i els meus desitjos. O més aviat diria que existeix una constant relectura d'unes certes vivències infantils, com si fos un passat que mai arriba a passar i que ens acompanya sempre. reactualitzem constantment la memòria, que no és una cosa tancada al present. A l'obra existeixen elements de tall autobiogràfic, com l'arc del meu antic violoncello, o la banqueta de piano del meu germà Álvaro. Es tracta d'objectes amb una gran càrrega sentimental i amb ells elaboro metàfores visuals que ajuden als qui contemplen, segons les seves pròpies necessitats.
Quin és el seu concepte de l'art?
És difícil definir un concepte d'art en l'actualitat. L'art és alguna cosa 'in-definit' i bastant confosa. Què és art o què deixa de ser art? L'art és ficció, sens dubte, una reinvenció, tal com escrivia Shinner. Més aviat seria interessant preguntar el 'per a què', encara que jo diria que l'art és important per a l'home, alguna cosa que l'ajuda a sobreviure enmig d'aquesta realitat que ens sobrepassa.
