CAPÍTOL 2: DE TORNADA A CASA
Van passar els dies, els mesos... i un bon dia vaig sortir de l'hospital.
Vaig arribar a casa. Era la primera vegada que ho feia després de l'accident. Un cru record que em va fer tocar de peus a terral i ser conscient, per primera vegada de la meva nova situació. Aquest, és un moment mot fotut, doncs només et vénen pensaments negatius al cap: “seré una càrrega per a la meva família”, “dependré d'ells per a fer qualsevol cosa”...pensava una vegada i altra vegada
Havia de posar remei a aquesta situació!
El primer que vaig decidir fer va ser adaptar el meu entorn (o sigui, casa meva) a les meves noves necessitats. Havia de trobar solucions per poder moure'm amb total llibertat per totes les habitacions i espais i així realitzar les tasques del dia a dia de forma totalment independent.
Per sort, avui dia existeixen empreses com a Válida sin barreras especialitzades a oferir tot tipus de solucions en accessibilitat per a persones amb mobilitat reduïda o discapacitat. Vaig descobrir com aquest tipus d'empreses tenen una infinitat d'ajudes per fer-nos la vida més fàcil i segura, gràcies a les cadires pujaescales, les plataformes salvaescales i els elevadors domèstics, per exemple.
