El passat cap de setmana vàrem disputar a la ciutat de Madrid la I Trobada de Comunitats Autonòmiques de Pàdel en cadira de rodes. Quatre seleccions (Madrid, Valencia, Euskadi i C. Valenciana) competírem en cadira de rodes en aquest torneig, tres parelles de joc per cada selecció.
Divendres va arribar el gran dia. Nervis, preses i moltes ganes de jugar. El meu company d’equip, des de fa un mes viu a Malllorca, però la seva cadira de joc seguia a Valencia. Així que el primer que vaig haver fer va ser, abans d’iniciar el meu viatge, carregar les dues cadires de joc dins del meu cotxe. Un cop assolit aquest primer pas, em vaig posar rumb a Madrid.
Arribem a la capital, on se’ns va reunir a tots els esportistes al mateix hotel. En total, 18 esportistes. Però per la nostra sorpresa, no existien suficients habitacions adaptades per cadires de rodes. L’hotel em va oferir una habitació accessible però no adaptada, el què em va suposar algun problema, sobretot per accedir al bany.
Un cop instal·lats, els participants ens vàrem dirigir al complex esportiu de la Puerta de Hierro, on es disputaria el torneig. Realment són unes instal·lacions immenses, amb pistes de golf, tennis, rugbi, futbol... Els vestuaris estan perfectament habilitats, amb bany adaptat, però amb l’inconvenient de que la cadira de la dutxa era una mica petita i l’accés a l’aixeta incòmode. Vaig haver de demanar una cadira de plàstic, de terrassa de bar, i ficar-la a la dutxa. D’aquesta manera em vaig poder dutxar sense corre cap risc de caiguda.
En resum, les instal·lacions comptaven amb molts atractius i serveis, però no estaven del tot adaptades, com sol ocorre en aquest tipus d’espai. Competir en cadira de rodes, en aquests casos, no és fàcil.
El cap de setmana va ser intens, però amb bon ambient i bon joc. Això sí, amb ganes d’arribar a casa... on tens totes les comoditats.
