En els últims anys s'ha parlat molt dels clixés, estereotips i patrons de bellesa. Si bé és cert que el debat continu obert, els senyals d'un possible canvi encara són tímides i molt focalitzades. Així i tot, iniciatives admirables aposten per reivindicar la bellesa de les persones més enllà dels models al que els mitjans ens tenen acostumats.

En un món amb una gran diversitat de persones, estils i costums diferents; reduir la bellesa de les persones a un sol estereotip suposa un reduccionisme que nega una part important de la realitat humana. Un dels exemples de com combatre aquesta concepció “homogènia” ho trobem en la relació de discapacitat, bellesa i autosuperació. Playmobil, en considerar incloure ninots amb discapacitat en la seva línia de productes, va demostrar connectar amb aquesta idea. El resultat era fruit d'una demanda social sorgida a Anglaterra i l'empresa va saber aprofitar-la.

Recentment, una altra iniciativa admirable és la del fotògraf californià Michael Stokes. Una compilació de retrats potents i “sexys” dels veterans de guerra. La suma de la bellesa de les persones retratades i la crueltat de la guerra gravada en els seus cossos suposa una combinació impressionant. Les amputacions i les pròtesis s'integren en unes fotografies amb tons gairebé eròtics.

La idea de Stokes neix de la seva pròpia experiència. Un marine amic seu va sofrir una greu amputació a causa d'una bomba quan estava destinat a Afganistan. Va començar a fer-li fotografies de manera confidencial i a poc a poc el projecte va ser incloent altres veterans. L’objectiu de Stokes era ajudar als veterans a recuperar la seva confiança i al fet que tornessin a valorar el seu propi cos.

Si coneixes algun projecte com estigui, no dubtis a compartir-ho. I no oblidis comentar-nos 😉