sol·licitar pressupost
right-chevron-white

Blog

informació al dia

Discapacitat sensorial: Què és i quins tipus existeixen

Problemes auditius a la infancia

Existeixen diferents tipus de discapacitats, la més coneguda és la discapacitat motriu, però no podem oblidar altres menys visibles i igual d'importants. Ens referim a la discapacitat sensorial que, com el seu nom indica, afecta als sentits, especialment al de la vista i l'oïda.

Què és la discapacitat sensorial

L'OMS defineix la discapacitat com la condició de l'ésser humà que crea deficiències i condiciona limitacions o restriccions en segons quines activitats.

És important reconèixer que les persones amb discapacitat tenen algun tipus de problema que condiciona el seu cos. En conseqüència, té dificultats per a realitzar accions bàsiques de la vida diària, com seria relacionar-se amb altres persones.

Hi ha definides diferents tipus de discapacitat, la que ens interessa en aquest moment és la discapacitat sensorial. Aquesta condició afecta a les funcions sensorials de l'audició o a la visió o tots dos alhora. Quan falla algun d'aquests sentits, la persona té dificultat per poder interactuar amb el món que l'envolta.

Les persones que tenen un grau de discapacitat sensorial tenen un dèficit en la seva capacitat auditiva o visual. Per tant, dins d'aquest grup podem incloure la discapacitat auditiva i la discapacitat visual.

Problemes de visió en la infància.

Per culpa dels problemes visuals i auditius, les persones tenen problemes per comunicar-se i, aquesta situació, té una repercussió molt clara en la seva vida quotidiana. En la primera infància, la discapacitat visual implica un endarreriment en la seva psicomotricitat.

Tipus de discapacitat sensorial

Com hem comentat, dins del grup de la discapacitat sensorial tenim:

Discapacitat auditiva

Es tracta d'una alteració en la capacitat d'una persona per captar el so mitjançant la seva audició. Pot haver-hi una pèrdua de la capacitat d'audició d'una persona (hipoacúsia) o bé la pèrdua total (sordesa o cofosi).

Es considera que una persona està perdent la seva capacitat auditiva quan aquesta té una pèrdua de, com a mínim, de 25dB. És a partir d'aquest moment que es considera que la persona comença a tenir problemes per poder tenir una vida normal.

Discapacitat visual

En el cas de la discapacitat visual, es percep una disminució total o parcial de la capacitat visual d'una persona. Existeixen diferents paràmetres per a determinar la visió que té una persona: la capacitat lectora de prop i des de lluny, el camp o l'agudesa visual.

En aquest sentit, en parlar de ceguesa o deficiència visual es refereix al fet que una persona té una limitació total o molt seriosa de la funció visual. Aquestes persones no poden corregir la seva visió amb ulleres o altres ajudes per veure.

Una persona amb discapacitat visual pot arribar a tenir limitacions molt severes per portar una vida normal, ja que tindran dificultats per desplaçar-se de manera autònoma, per a fer activitats quotidianes i per accedir a la informació.

Problemes per falta de visió a la infància.

Discapacitat sensorial en la infància

Quan una nena o nen tenen una discapacitat sensorial pot repercutir seriosament en la seva capacitat d'aprenentatge. T'identifiquem les dificultats en funció de la discapacitat adquirida:

Problemes de visió en la infància

Els nens que tenen problemes de visió tenen, clarament, un endarreriment en la seva capacitat psicomotora. El problema recau en què aquesta persona necessita aprendre a utilitzar altres sentits, com l'oïda o el tacte, per a interpretar i reconstruir mentalment la forma i ubicació dels objectes en un espai. A més, una persona totalment cega només pot interpretar el seu entorn mitjançant el llenguatge verbal.

L'important, durant la infància, és treballar la seva autonomia i independència perquè en un futur aquesta persona pugui integrar-se en la societat. En aquests casos, durant el seu desenvolupament motriu, no es tenen en compte els temps per aprendre a gatejar, a aixecar-se o a caminar, sinó que l'important és tenir en compte tots els assoliments que adquireix.

Dèficit en la capacitat auditiva en la infància.

Els nens i nenes amb problemes auditius tenen dificultats en la seva capacitat d'aprenentatge. En alguns casos, aquesta persona percep el món que l'envolta en un silenci complet, així que es mostra, normalment, amb una actitud més tímida i nerviosa. Els més important en aquests casos és ensenyar als nens i als pares a aprendre a comunicar-se. Amb el temps, la persona aprèn formes per interactuar amb el món.

Classificació de discapacitats sensorials

Llenguatge de persones mudes

Les discapacitats sensorials es classifiquen en 3 discapacitats més concretes. Són les següents:

  • La ceguesa o pèrdua de la visió: anomenada també hipovisió implica que la persona té una agudesa visual no superior al 3/10.
  • La sordesa o pèrdua d'audició: la persona té menys capacitat d'audició en les dues oïdes. Concretament ha perdut la seva capacitat d'audició a, com a mínim, 25 decibels.
  • Sordoceguesa: aquesta persona té tant problemes auditius com visuals.

Com exercitar l'estimulació sensorial a la infància

Quan neix un nen amb discapacitats sensorials és molt important establir una rutina per estimular les seves habilitats sensorials i així promoure el seu desenvolupament i el seu procés d'aprenentatge. Durant la infància, els infants aprenen, creixen i maduren mitjançant les seves capacitats sensorials. Amb això, perceben l'entorn: els sons, sabors, textures i coses tan bàsiques com el fred o la fam.

Els exercicis d'estimulació sensorial eviten el retard cognitiu o motor causat per les deficiències visuals d'un nen cec. El que aconsegueixen és ajudar a desenvolupar els altres sentits perquè el nen tingui més facilitat a poder desenvolupar la seva capacitat cognitiva i motriu. El més important és que el nen arribi a l'edat adulta amb els recursos necessaris per a poder ser autònom i tenir una vida social plena.

Per als nens sords la teràpia se centra, especialment, a connectar amb el món que els envolta i li permeten rebre tècniques per a aconseguir-lo. El primer pas sempre és aprendre a comunicar-se amb els pares, això, òbviament, també implica un treball per part dels progenitors. A poc a poc aprendrà a viure amb altres habilitats que substitueixin el llenguatge. També és primordial que la persona adquireixi la capacitat de comunicació mitjançant altres sistemes.

valida-logotipo

Valida Solutions S.L.U.

Copyright @2021

menu