L'espasticitat apareix, especialment, en persones amb problemes o malalties neuronals. Aquest trastorn muscular crea rigidesa extrema en la musculatura i, en casos molt greus, impossibilita realitzar certs moviments. Això és tot el que necessites saber de l'espasticitat.

Què és l'espasticitat i a qui afecta?

L'espasticitat és un trastorn muscular que altera al sistema nerviós central provocant un augment del to muscular de la persona. El to muscular és la tensió de la musculatura, per la qual cosa si hi ha un augment considerable pot interferir molt en els rangs de moviments de la persona. Això inclou dificultat per parlar, entre altres activitats quotidianes.

L'augment del to muscular provoca que els músculs afectats estiguin rígids i, a més, això fa augmentar la possibilitat de tenir espasmes involuntaris. En funció del grau d'espasticitat l'afectació pot ser més o menys visible. Les persones que tenen aquest símptoma descriuen que senten la musculatura rígida, pesada i difícil de moure.

L'espasticitat es troba en persones amb malalties neuronals. Per exemple:

• Paràlisi cerebral
• Espina bífida
• Dany cerebral adquirit
• Ictus
• Esclerosi múltiple
• Esclerosi lateral amiotròfica
• Atàxies
• Traumatismes cerebrals entre altres malalties

Aquestes malalties les poden patir persones de qualsevol edat, així que l'espasticitat és un trastorn que pot tenir qualsevol. Es calcula que entre el 38% i el 40% de pacients amb ictus poden desenvolupar-la. Pel seu compte, del total dels pacients d'accident cerebrovascular entre el 28-38% també ho tindrà. I, quant a persones amb lesió medul·lar, el 40%.

Finalment, una altra dada rellevant, és el 60 i 90% de persones amb Esclerosi Múltiple (segons la Fundació Esclerosi Múltiple) que hauran de combatre l'espasticitat. Mentre que seran un 13% de les persones que tenen lesió cerebral traumàtica.

Graus d'espasticitat

Espasticitat lleu: la persona no nota que té rigidesa muscular, en canvi, un terapeuta sí que pot detectar unes certes fallades en els moviments. En aquests casos, s'aconsella realitzar exercici físic que ajudi a conservar la flexibilitat muscular. És un fisioterapeuta que determinarà quina rutina és adequada.

En persones que tenen feblesa muscular, aquesta classe d'espasticitat pot millorar la seva mobilitat. En aquests casos el tractament serà diferent.

Afectació moderada: la persona pot tenir rigidesa en els bessons o en els quàdriceps. També es pot detectar que la posició del peu no sigui la correcta o rigidesa en els genolls. Això afecta directament en la capacitat de caminar d'una persona. Un especialista explicarà al pacient quines opcions té per millorar aquests símptomes i també li pot recomanar ajudes ortopèdiques.

Espasticitat greu: un fisioterapeuta pot veure necessari incloure la mobilització passiva (amb ajuda) de cames, braços i tronc. Amb això es prevenen contractures i deformitats en les articulacions i males postures.

A més d'aquests graus, l'espasticitat es pot classificar per diferències clíniques, si la causa és espinal o cerebral, per l'etiologia i per zona afectada. Per mesurar els graus d'afectació existeixen mètodes instrumentals com a electromiografia i test del pèndol. La prova del pèndol és totalment visual i s'observa la resposta del múscul davant un estirament sobtat que provoca oscil·lacions entre extensió i flexió de l'articulació (genoll o colze).

Símptomes de l'espasticitat

L'espasticitat ve acompanyada per alguns dels següents símptomes:

• Tensió muscular.
• Rigidesa muscular: les espatlles, braços, canell o dits de les mans estan a un angle anormal.
• Cansament.
• Espasmes musculars (poden ser aïllats, incontrolables o una sèrie d'espasmes involuntaris.
• Reflexos exagerats (el reflex rotular i altres).
• Contractures.
• Dolor de musculatura de la part del cos afectada, també es poden notar enrampades.
• Clonus: és un moviment repetitiu al peu, semblança a un tic constant.

Causes de l'espasticitat

Com hem comentat, l'espasticitat es produeix quan hi ha una lesió a les cèl·lules nervioses del cervell o de la medul·la espinal. La poden provocar diverses patologies, les més típiques són les següents:

• Dany cerebral per falta d'oxigen.
• EM
• Adrenoleucodistrofia
• Paràlisi cerebral
• ELA
• Malaltia neuredegenerativa (Alzheimer o Parkinson).
• Lesió a la medul·la espinal.
• Accident cerebrovascular.
• Fenilcetonúria

Com detectar l'espasticitat

L'especialista mèdic pot fer diferents proves per a determinar si una persona té espasticitat. Especialment es regeix per l'historial mèdic del pacient ja que, com hem comentat, hi ha unes patologies que comporten que la persona acabi patint-la.

A més, poden preguntar per la història clínica del pacient per a valorar si hi ha alguna causa genètica. Òbviament, també es fa un examen físic per a observar els moviments musculars. Es valora quin rang de moviment té i, en cas que hi hagi, els espasmes que pugui tenir. També s'interessa per les activitats que han quedat limitades o les que hi ha una dificultat per realitzar.

Tractaments per a l'espasticitat

L'espasticitat no es pot curar, però si que existeixen tractaments per millorar la mobilitat i reduir el dolor que provoca la tensió en la musculatura. Aquests són els diferents tractaments que existeixen per a aquest trastorn motor i millorar la qualitat de vida de la persona:

Tractar l'espasticitat amb exercicis:

Existeixen diferents exercicis físics per millorar l'espasticitat del cos i relaxar els músculs. En funció de la mobilitat del pacient i on es trobi localitzada l'espasticitat es fan uns o altres exercicis. Una persona especialista ha de guiar-la per saber quins exercicis són adequats en cada cas. També és interessant que la persona realitzi teràpia ocupacional.

Un especialista també pot indicar que l'ajuda de fèrules i ortesis pot ser una bona opció. Hi ha fèrules posturals que serveixen per a prevenir deformitats i les seriades per millorar l'extensibilitat de la musculatura espàstica.

Tractament farmacològic per a millorar l'espasticitat:

Existeixen medicaments que influeixen, en general, a tot el cos per millorar la rigidesa muscular. També hi ha injeccions específiques per al grup muscular que presenta una certa tensió i provoca la incapacitat de realitzar certs moviments.

Un medicament que evita els espasmes és el baclofeno intratecal i és per a pacients amb espasticitat greu. L'avantatge d'aquest medicament és que la forma d'administració és en dosis molt baixes i s'eviten efectes secundaris. Uns altres són tizanidina,dantroleno, pregabalina, diazepam i clonazepam.

Cirurgia per a tractar l'espasticitat:

Finalment, un altre tractament de l'espasticitat és una operació per a alliberar el tendó. Normalment es fa l'allargament de tendons o la seva transposició. Això ajudarà a millorar la tensió de la zona afectada.

També es pot operar per a implantar una bomba que administra medicaments i relaxants musculars contínuament. De fet, el baclofeno intratecal, se subministra mitjançant una bomba implantada. Per aquesta raó és molt efectiu i permet administrar dosis molt baixes al pacient.

Aquest tipus d'operacions es realitza en pacients amb espasticitat molt greu i que senten dolors molt intensos a causa del to muscular. També es fa en pacients que ni el tractament fisioterapèutic o farmacològic el hi ha fet tingut efecte.

La persona professional que determinarà quin tractament seguir és un neuròleg i, a més, hi haurà un fisioterapeuta que traçarà rutines d'exercicis concrets. Cada persona és un món així que el tractament pot variar en funció dels símptomes i gravetat de l'espasticitat. A més, aquests professionals hauran de veure si l'espasticitat està sent favorable en persones que tenen feblesa muscular. Si és el cas, llavors el tractament pots ser molt diferent.