Tens por de fer-te gran? Això té un nom: gerontofòbia o por a envellir, i això pot evolucionar a que discriminis les persones grans pel simple fet de tenir una edat avançada.

Què és la gerontofòbia?

La gerontofòbia és el temor irracional a envellir i por a les persones de la tercera edat. També pots sentir pànic quan penses en la pèrdua de joventut i bellesa i associa aquesta etapa amb continus pensaments negatius. A nivell físic tendeixen a cuidar més la seva aparença.

Es pot traduir també com el rebuig a tot el que té a veure amb la tercera edat. Hi ha especialistes que ho defineixen com un trastorn d'ansietat que es caracteritza per tenir un temor exagerat, irracional cap a persones envellides i, el mateix temps, por de tornar-se vell.

La por que s'associa a aquesta mena de fòbia és la percepció errònia que té la persona sobre el que és la vellesa. Hi ha persones que perceben a les persones grans com a malaltes, amb discapacitat, vulnerables i fràgils. Un conjunt d'adjectius que poden fer generar un pensament molt negatiu com el de creure que un ancià és una càrrega per a la societat. Tot aquest conjunt, engloba el concepte de la vellesa a un estat de declivi total, una conclusió totalment errònia.

Fòbia a persones grans

La gerontofòbia és un estat clínic i reuneix totes les característiques per a denominar-se fòbia ja que, entre altres símptomes, provoca un trastorn d'ansietat. A més, no solament s'associa aquesta por al pas del temps o al fet que puguis envellir, sinó que la persona que la pateix també té por a:

• Sentir-se feble.
• Tenir malalties associades a l'edat.
• Poder tenir deterioració cognitiva.
• Preocupació per dolors físics associats a la falta de mobilitat per l'edat.
• Tornar-se dependent.
• Desenvolupar una discapacitat o pèrdua de mobilitat.
• Tenir por als canvis físics: arrugues, taques a la pell, flàccidesa…

Les persones amb aquesta patologia psicològica poden mostrar interès per mantenir el seu aspecte físic el més jove possible a base d'operacions i tractaments de bellesa. Però l'actitud més alarmista és que les persones amb gerontofòbia mostren rebuig, discriminació i menyspreu a persones grans.

Diferències entre gerontofòbia i l’edatisme

Mentre que la gerontofòbia és un trastorn psicològic associat a la por irracional cap al concepte de la vellesa, l’edatisme és la visió associada a aquest concepte.

L’edatisme, com el sexisme o el racisme, és un tipus de discriminació i, a més, és molt freqüent en la nostra societat. Al final, es menysprea a la persona pel simple fet de ser gran i se'l considera que no pot ser una persona útil i partícip de la societat. L’edatisme idolatra la joventut mentre que la tercera edat es percep com a improductiva.

L'origen d'aquests estereotips resideix en la pròpia societat i ho veiem des de la primerenca infància en llibres, pel·lícules, programes de televisió o ràdio i acudits. A més, està tan arrelat en la nostra consciència que les persones de la tercera edat justifiquen certs comportaments per culpa de la seva vellesa.

Per què hi ha rebuig a la tercera edat?

Com hem comentat, els estereotips sobre la tercera edat existeixen i abunden molt. La visió de la societat, en general, és que quan s'arriba a una edat, la persona perd bellesa per culpa de les arrugues i altres signes clars de l'edat. També associen els anys a convertir-se en una persona que necessita l'ajuda d'un bastó (tenir alguna discapacitat) i, a més, necessitar que una altra persona ens cuidi.

Al final, el nostre concepte de l'edat es redueix a persones fràgils, fora del cànon de bellesa i que suposen una càrrega pels seus cuidadors. Qui vol arribar a la vellesa tenint aquesta idea al cap? Aquesta visió agreuja poder desenvolupar aquest tipus de fòbia entre la societat i crea situacions de discriminació davant la població d’edat avançada.

Hi ha moltes creences falses que s'han anat alimentat al llarg del temps, algunes de les més perceptibles són les següents:

• La vellesa s'associa a lo dolent, mentre que la joventut a una cosa bona.
• Es percep a persones joves com a creatives, mentre que en la vellesa es considera que hi ha persones incapaces de canviar la seva mentalitat o oferir idees noves.
• Relacionar la vellesa amb avorriment.
• Falta de vida sexual arribada a la tercera edat.
• Pensar que les persones grans no són útils.

Com hem comentat, totes aquestes idees i imatge negativa que ens inculquen al llarg de la nostra vida poden desenvolupar que patim gerontofòbia. És d'obligació moral, treballar perquè aquesta etapa de la vida es converteix en una cosa natural i apreciem els aspectes positius. És important cuidar-se, però hem d'acceptar els canvis físics psicològics que ens porta l'edat.

Queda molt per arribar a tenir una societat lliure d’edatisme o gerontofòbia, però a poc a poc les coses van canviant. Les persones de la tercera edat aprofiten la seva jubilació i ja no es queden a casa: viatjar, fer exercici físic, associar-se amb altres persones... està a l'ordre del dia. Portar un envelliment actiu esborra, de la consciència d'un mateix i de les persones del seu entorn, aquests estereotips de la vellesa i millora considerablement la qualitat de vida.

Viure el present i complir anys s'ha de normalitzar en les nostres vides per poder arribar a la vellesa amb l'actitud que es mereix.