És un mite que hi ha àcid úric en el tomàquet? T'explicarem quins aliments pots prendre i quins altres queden totalment restringits quan tens un atac important de símptomes de nivell alt d'àcid úric com, per exemple, atacs de gota.

Què és l'àcid úric?

L'àcid úric és un compost químic que es forma com a resultat del metabolisme de les purines, que són substàncies presents a certs aliments i també es produeixen de manera natural en el cos. Les purines es descomponen en l'organisme i es converteixen en àcid úric. Aquest procés és part normal del metabolisme i ocorre principalment en el fetge.

L'àcid úric és soluble en aigua i s'elimina del cos principalment a través dels ronyons, que el filtren i l'excreten en l'orina. No obstant això, quan hi ha un desequilibri en la producció i eliminació d'àcid úric, pot acumular-se en el cos i formar cristalls, la qual cosa pot conduir a problemes de salut.

La hiperuricèmia és el terme utilitzat per a descriure nivells elevats d'àcid úric en la sang. Quan els nivells d'àcid úric són massa alts, existeix el risc que els cristalls d'àcid úric es dipositin en les articulacions, els ronyons i altres teixits, la qual cosa pot causar diverses condicions mèdiques. La gota és una de les afeccions més conegudes associades amb l'acumulació de cristalls d'àcid úric en les articulacions, causant dolor i inflamació.

Els factors que poden contribuir a nivells elevats d'àcid úric inclouen una dieta rica en purines (com a carn vermella, mariscos i certs tipus d'alcohol), l'obesitat, la insuficiència renal, el consum excessiu d'alcohol i algunes condicions genètiques. Els tractaments de la hiperuricèmia redueixen el consum d'aliments amb massa purines. Això implica canvis en la dieta, medicaments per a reduir la producció d'àcid úric o augmentar la seva eliminació, i el maneig de les condicions mèdiques subjacents que poden contribuir a la seva acumulació.

Símptomes de nivells alts d'àcid úric

Els símptomes que més es repeteixen en els pacients d'àcid úric són els següents:

• Zona vermella en l'articulació afectada.
• Inflor i dolor en les articulacions. (Especialment en mans i peus).
• Pedres en els ronyons.
• Dolor en orinar.
• Calor en articulacions.

Malalties relacionades amb l'àcid úric

L’excés d'àcid úric en sang, conegut com a hiperuricèmia, està relacionat amb diverses malalties, sent la més coneguda la gota. A continuació, s'esmenten algunes de les malalties i condicions associades amb augments de l'àcid úric:

• Gota: És una malaltia inflamatòria que resulta de la formació i acumulació de cristalls d'àcid úric en les articulacions, la qual cosa causa dolor, inflamació i limitació en la mobilitat. La gota sovint afecta les articulacions més petites, com les dels dits del peu.
• Litiasi urinària: La formació de càlculs renals (pedres en els ronyons) pot estar relacionada amb nivells elevats d'àcid úric. Els cristalls d'àcid úric poden precipitar i formar càlculs en el tracte urinari.
• Nefropatia per àcid úric: El dipòsit de cristalls d'àcid úric en els ronyons pot causar problemes renals, cosa que porta a una malaltia coneguda com a nefropatia per àcid úric. Això pot contribuir al desenvolupament d’una malaltia renal crònica.
• Hipertensió arterial: Alguns estudis suggereixen que nivells elevats d'àcid úric poden estar associats amb més risc de desenvolupar hipertensió arterial.
• Síndrome metabòlica: La hiperuricèmia s'ha associat amb la síndrome metabòlica, que és un conjunt de condicions que augmenten el risc de malaltia cardiovascular i diabetis tipus 2. Aquestes condicions inclouen obesitat abdominal, resistència a la insulina, nivells elevats de triglicèrids, nivells baixos de lipoproteïnes d'alta densitat (HDL) i pressió arterial alta.

Puc menjar tomàquet si tinc àcid úric?

És totalment fals que no es pugui menjar tomàquet quan es té àcid úric. El tomàquet conté un nivell molt baix de purines, que és l'element que, en accés pot causar problemes en l'organisme.

Dins d'una dieta equilibrada, una persona amb problemes d'àcid úric pot menjar tomàquet, tant cru com cuit. Tot i això, no és el mateix el tomàquet natural que altres concentrats o sucs industrials, ja que contenen un alt contingut en fructuosa.

Què està permès i què està prohibit en una dieta baixa en purines?

Quan es té problemes per a controlar el nivell d'àcid úric en l'organisme, tant si es produeix massa o bé perquè es té dificultats per a eliminar-ho, s'ha de controlar la dieta. Això és especialment quan es tenen símptomes clars que els nivells d'àcid úric són molt alts.

Aliments rics en purines i, per tant, restringits:

• Carns vermelles i de tota mena.
• Vísceres.
• Peix i marisc: tots
• Embotits i patés
• Verdures: Espàrrecs, espinacs, bledes, coliflor, xampinyons o bolets
• Sucs i extractes de carn, pebre, mostassa, all i fonoll
• Begudes alcohòliques
• Mel
• Sucs de fruites

Aliments permesos, per tant, baix en àcid úric i purines:

• Llet, iogurt, formatge, preferiblement amb menys greixos
• Ous
• Fruites, sobretot la poma, pera, cirera i raïm
• Verdures (excepte les restringides)
• Cereals integrals
• Menta, romaní i orenga
• Oli d'oliva i mantega (en quantitats moderades)
• Cafè i té

*Aquest article és orientatiu i en cap cas substitueix la informació que pugui proporcionar-nos un professional sanitari.