Saps què és la bufeta neurogènica i com afecta el dia a dia de les persones? Algunes persones presenten trastorns per controlar l'orina, encara que, en molts casos es pot prevenir i evitar un problema renal amb un tractament a temps. T’expliquem perquè passa y quines opcions hi ha.

Què és el trastorn de la bufeta neurogènica?

La bufeta neurogènica és un trastorn del sistema urinari que resulta d'una disfunció neurològica que afecta el control de la bufeta. En condicions normals, el sistema nerviós central (cervell i medul·la espinal) i el sistema nerviós perifèric controlen la bufeta i el múscul anomenat esfínter que regula el flux de l'orina des de la bufeta cap a la uretra. Quan hi ha una lesió o disfunció en els nervis que controlen aquests processos, pot desenvolupar-se una bufeta neurogènica.

Existeixen dos tipus principals de bufeta neurogènica:

• Bufeta hiperactiva neurogènica: En aquest cas, els nervis hiperactius poden enviar senyals incorrectes. Els nervis viatgen a la part baixa de l'espina dorsal que controla la bufeta, la qual cosa resulta en disfuncions com la necessitat sobtada i freqüent d'orinar. Això pot portar a la incontinència urinària, on la persona no pot controlar l'esfínter urinari.
• Bufeta flàccida neurogènica: En aquest tipus, els nervis que controlen la contracció de la bufeta poden estar danyats o afeblits. Això pot portar a una dificultat per a buidar completament la bufeta, la qual cosa resulta en una retenció urinària. La bufeta pot tornar-se distesa i no contreure's adequadament per a eliminar l'orina.

Les causes de la bufeta neurogènica poden variar i poden incloure lesions en la medul·la espinal, esclerosi múltiple, lesions cerebrals, diabetis, accidents cerebrovasculars, entre altres condicions neurològiques.

Símptomes dels dos tipus de bufeta neurògena

Els símptomes de la bufeta neurogènica poden variar segons el tipus de trastorn i la seva gravetat. Aquests són alguns dels símptomes comuns associats amb la bufeta hiperactiva neurogènica i la bufeta flàccida neurogènica:

Símptomes de la bufeta hiperactiva neurogènica:

• Urgència urinària: Les persones amb aquesta mena de bufeta neurogènica sovint experimenten una necessitat sobtada i intensa d'orinar, la qual cosa pot ser difícil de controlar. Aquesta sensació pot ser desencadenada per factors com el fred, l'estrès o el so de l'aigua corrent.
• Freqüència urinària: La necessitat d'orinar amb major freqüència del normal és un símptoma comú. Les persones poden sentir-se obligades a orinar diverses vegades en un curt període, fins i tot si han buidat la bufeta recentment.
• Incontinència urinària: La urgència urinària pot ser tan intensa que resulta en la pèrdua involuntària d'orina abans d'arribar al bany. Això es coneix com a incontinència d'urgència.

Símptomes de la bufeta flàccida neurogènica:

• Dificultat per a orinar: Les persones amb bufeta flàccida neurogènica poden tenir problemes per a iniciar o mantenir el flux d'orina. Poden sentir que la seva bufeta no es buida per complet, la qual cosa pot causar malestar i augment de la freqüència urinària.
• Retenció urinària: La retenció urinària és comuna en la bufeta flàccida neurogènica. La bufeta pot no contreure's prou per a buidar-se per complet, la qual cosa pot portar a l'acumulació d'orina en la bufeta.
• Infeccions urinàries: La retenció urinària crònica pot augmentar el risc d'infeccions del tracte urinari, ja que l'orina estancada proporciona un ambient propici per al creixement de bacteris.

És important destacar que la gravetat dels símptomes pot variar significativament d'una persona a una altra, depenent de la causa subjacent de la bufeta neurogènica i altres factors individuals.

Tractament de la bufeta neurogènica

El tractament de la bufeta neurogènica dependrà del tipus específic de trastorn, la seva causa subjacent i la gravetat dels símptomes. Et descrivim les opcions de tractament que poden ser considerades:

1. Teràpia conductual i canvis en l'estil de vida:

• Entrenament de la bufeta: Això implica establir horaris regulars per a anar al bany i aprendre a posposar la micció durant períodes d'urgència. Això pot ajudar a controlar els símptomes de la bufeta hiperactiva.
• Modificació de la dieta: Alguns aliments i begudes, com la cafeïna i l'alcohol, poden empitjorar els símptomes de la bufeta hiperactiva. Reduir o evitar aquests desencadenants pot ser beneficiós.

2. Medicaments:

• Anticolinèrgics: Aquests medicaments s'utilitzen per a tractar la bufeta hiperactiva i poden ajudar a reduir la urgència i la freqüència urinària.
• Botox (toxina botulínica): En alguns casos, es pot injectar Botox en la bufeta per a relaxar els músculs de la bufeta i reduir els símptomes de la bufeta hiperactiva.
• Medicaments específics per a la causa subjacent: Si la bufeta neurogènica està relacionada amb una afecció neurològica, com l'esclerosi múltiple, es poden receptar medicaments destinats a tractar aquesta afecció.

3. Cateterisme intermitent:

En casos de bufeta flàccida neurogènica, on la bufeta no es buida adequadament, es pot ensenyar a la persona a utilitzar un catèter net i estèril per a buidar la bufeta regularment. També poden necessitar una sonda vesical.

4. Cirurgia:

• Implants al sacra: En alguns casos, es pot realitzar una cirurgia per a implantar un dispositiu en l'àrea sacra que estimula els nervis de la bufeta, millorant la seva funció.
• Reparació d'obstruccions: Si existeix una obstrucció en les vies urinàries que contribueix a la bufeta neurogènica, es pot realitzar una cirurgia per a corregir-la.

5. Teràpia física i exercicis del sòl pelvià:

Aquests poden ser útils per a enfortir els músculs del sòl pelvià i millorar la funció de la bufeta.

6. Teràpia psicològica:

La teràpia de relaxació i el maneig de l'estrès poden ser útils per a controlar els símptomes emocionals i físics relacionats amb la bufeta neurogènica.

El diagnòstic i el tractament adequats són essencials per a abordar aquests símptomes i millorar la qualitat de vida de les persones afectades. Si experimentes símptomes de la bufeta neurogènica, és fonamental buscar atenció mèdica per a obtenir un diagnòstic i un pla de tractament personalitzat per a ajudar a prevenir futures complicacions.