Quan una persona mor, sorgeixen diverses qüestions legals relacionades amb la distribució del seu patrimoni entre els seus hereus. A Espanya, la legítima herència és un concepte crucial que garanteix la protecció d'uns certs hereus, establint límits i drets inherents a la successió. En aquest article, explorarem què és la legítima herència a Espanya i qui són considerats hereus legítims.

Què és la Legítima herència i on es regula?

La legítima herència està regulada pel Codi Civil espanyol, i es refereix a la part de l'herència d'una persona morta que està destinada per llei a determinats hereus. Aquests hereus són coneguts com a hereus forçosos o legitimaris, i tenen drets protegits per la llei que no poden ser exclosos per complet.

En primer lloc, és important destacar que els descendents (fills i descendents d'aquests) i els ascendents (pares i ascendents respecte dels seus fills) són considerats hereus forçosos en la legítima herència. Això significa que, en principi, tenen dret a rebre una part de l'herència del mort, fins i tot si aquest ha disposat lliurement dels seus béns en un testament.

La legítima herència busca definir la meitat de l'herència com la part destinada als hereus forçosos. No obstant això, la distribució precisa d'aquesta meitat varia segons la situació familiar. Si el mort deixa descendents (fills i descendents), la meitat es dividirà entre ells per parts iguals. Si no hi ha descendents, però sí que hi ha ascendents, entre els pares es dividirà la meitat en parts iguals.

Legítima herència si no hi ha ni descendents ni ascendents

A més, existeix un tercer escenari en el qual no hi ha descendents ni ascendents. En aquest cas, el cònjuge supervivent (vidu o vídua) té dret a rebre una part de l'herència. En concret, se li assignarà l'usdefruit de la meitat. Això significa que podrà gaudir dels béns durant la seva vida, però no podrà disposar lliurement d'ells ni transmetre'ls a altres hereus.

És important destacar que el testador no pot disposar lliurement de tota la seva herència, ja que està limitat a un terç de la legítima herència. El testador pot disposar lliurement de l'altra meitat de l'haver hereditari, coneguda com a "terç de lliure disposició". En aquest terç, el mort pot designar a qualsevol persona com a hereu, sense restriccions legals.

Les comunitats autònomes a Espanya tenen una certa capacitat per a regular les normes de la legítima herència. Per tant, poden establir algunes diferències quant als percentatges o drets dels hereus legítims. No obstant això, en línies generals, la legítima herència busca protegir els fills i descendents, així com als pares i ascendents del mort.

Diferències entre comunitats autònomes a Espanya

A Espanya, el sistema d'herència i successions està regulat per la legislació estatal, però cada comunitat autònoma té la capacitat d'establir unes certes diferències i variacions en els impostos i les regles de successió. A continuació, explicaré algunes de les diferències més destacades que existeixen en la legítima herència per comunitats autònomes a Espanya:

Impostos de successions i donacions: Cada comunitat autònoma té la facultat d'establir els seus propis impostos de successions i donacions, la qual cosa implica que les taxes impositives i les exempcions poden variar significativament d'una regió a una altra. Algunes comunitats autònomes han optat per establir impostos més baixos, mentre que unes altres mantenen taxes més altes.

Quantia de la legítima: La legítima és la part de l'herència que està reservada per llei per a determinats hereus anomenats “hereus forçosos”. Aquests poden ser els fills i el cònjuge. Encara que el Codi Civil estableix que la legítima equival a dos terços de l'herència, algunes comunitats autònomes han introduït variacions en aquesta proporció. Per exemple, a Catalunya, la legítima pot arribar a ser de fins a tres quartes parts de l'herència.

Beneficis fiscals: Algunes comunitats autònomes ofereixen beneficis fiscals addicionals en l'impost de successions i donacions. Per exemple, poden establir bonificacions o reduccions en l'impost per a determinats grups d'hereus, com a descendents amb discapacitat, joves hereus o persones que hereten un negoci familiar.

És important tenir en compte que aquestes diferències poden canviar amb el temps, ja que les comunitats autònomes tenen la capacitat de modificar la seva legislació en matèria de successions i herències. Per tant, és recomanable consultar la legislació vigent en cada comunitat autònoma en el moment de realitzar una planificació successòria o en heretar una propietat.