sol·licitar pressupost
right-chevron-white

Blog

informació al dia

La plasticitat cerebral: què és i les seves aplicacions

Plasticidad cerebral que es

La plasticitat cerebral és la gran facultat del cervell humà per canviar, una habilitat que té una repercussió directe en poder recuperar-se de malalties o lesions neurodegeneratives. Gràcies a ella, podem retardar el procés natural de la deterioració cognitiva per l'edat i reduir o disminuir els efectes de malalties com l'Alzheimer o la malaltia de Parkinson.

Què és la plasticitat cerebral

La plasticitat cerebral és la capacitat del sistema nerviós a canviar la seva estructura i funcionament al llarg de la vida d'una persona. Fa referència a diferents nivells del sistema nerviós com: estructures moleculars, canvis genètics i de comportament. És un terme una mica ambigu, encara que és molt conegut en la branca de la psicologia i de la neurociència.

Gràcies a la neuro-plasticitat, el cervell de les persones té la capacitat de recuperar-se i reestructurar-se, per la qual cosa té la facultat de superar trastorns o lesions i reduir els efectes de certes malalties com:

Per tant, el que és important de recordar de la plasticitat neuronal és:

  • La seva capacitat de ser emmotllable.
  • Es pot regenerar.
  • Funciona al llarg de tota una vida.
  • S'adapta.

Aquestes característiques sempre prevalen en el nostre cervell i, al contrari del que es creia fa anys, no és només una qualitat que es trobi en la infància.

Com és el cervell humà?

El cervell és l'òrgan més complex del cos humà i està compost per més de 100.000 milions de neurones. Tota la informació que rep el cervell, la presa de decisions, l'experimentació d'emocions entre moltes altres coses es produeix mitjançant la mescla de processos químics i elèctrics.

Hem de conèixer que el cervell forma part de l'encèfal, és a dir, la part del sistema nerviós central que es troba dins del crani. A més del cervell, en ell també trobem el cerebel i el tronc cerebral. Cadascuna d'aquestes parts té una funció.

Parts del cervell humà

El cervell, per part seva, està dividit en dues grans parts, l'hemisferi dret i esquerre. Al seu torn, aquestes parts compten amb quatre lòbuls: frontal, parietal, temporal i occipital. Cadascuna d'elles té diferents funcions com ara: processar la informació visual, sensorial, auditiva i visual, crear estímuls per a l'aprenentatge i la memòria o l’execució dels nostres actes a partir de la informació recollida. Per tant, el cervell rep la informació i té la capacitat de processar-la.

Tipus de plasticitat cerebral

Existeixen diferents tipus de plasticitat cerebral:

  • Neuro-plasticitat positiva: s'encarrega de generar noves connexions entre neurones i, a més pot produir de noves. Serveix per consolidar habilitats que ja tenim i crear de noves.
  • Plasticitat cerebral negativa: suprimeix les connexions neuronals que ja no s'utilitzen.

La plasticitat sinàptica: què ocorre quan estem aprenent

Quan estem ocupats a aprendre una cosa nova o vivint una nova experiència, el cervell estableix una sèrie de connexions neuronals. D'això es coneix com a plasticitat sinàptica i el nostre cervell estableix rutes o un circuit neural per a la intercomunicació de les neurones mitjançant l'aprenentatge i la pràctica. Igual que un camí a la muntanya, que es crea a mesura que els animals o persones passen per allí.

La sinapsis entre les neurones és la comunicació que s’estableix entre elles mitjançant unions i connexions. En el cas de l'aprenentatge, que podem fer sempre, aquestes connexions es poden crear durant tota la vida i es pot reforçar. Quan més connexions o sinapsis hi hagi entre neurones es poden enviar més senyals elèctrics de forma més eficient gràcies a aquests camins.

Què passa quan arribem a l'edat adulta?

Diferents estudis han comprovat que les persones adultes perden capacitat cognitiva, però hi ha alguns individus que han sorprès els experts. S'ha comprovat que hi ha ancians que han pogut igualar les proves de rendiment neuro-cognitives fetes per persones més joves.

En aquesta recerca s'han adonat que algunes persones grans tenen la capacitat d'utilitzar les mateixes regions del cervell que els joves i, a més, altres zones que no són utilitzades ni pels joves ni altres persones adultes. Els investigadors han arribat a la conclusió que el cervell intenta compensar la pèrdua de rendiment de les zones habituals del cervell trobant nous recursos cognitius.

https://youtu.be/d7j9KBvKkJQ

Per tant, hi ha persones de la tercera edat que han aconseguit combatre el dèficit relacionats amb l'edat i la disminució de l'espasticitat sinàptica. Això demostra que el nostre cervell té la capacitat de canviar i adaptar-se a diferents situacions. El que fa és activar altres vies nervioses i també activa regions de tots dos hemisferis.

Quina importància té la neurogènesi?

La neurogènesi fa referència a la capacitat del cervell de generar noves neurones. Durant molt de temps es deia que les neurones morien i no hi havia possibilitat que ser reemplaçades per noves. Actualment s'ha vist que les neurones poden néixer i proliferar. Aquest concepte també ha servit perquè els científics s'adonin que el cervell no és estàtic, sinó que té la capacitat de canviar i, de fet, ho està fent constantment.

Actualment la ciència sap que en l'hipocamp i, segons sembla, també en l'escorça prefrontal hi ha cèl·lules mare. Quan s'ha de crear més neurones una cèl·lula mare és capaç de dividir-se en dues: d'una banda, una cèl·lula mare, d'altra banda, en una neurona equipada amb axons i dendrites.

Quina importància té la plasticitat cerebral en la neuro-rehabilitació?

S'ha demostrat que, gràcies a la plasticitat del cervell, persones amb malalties o lesions neurodegeneratives poden tornar a recuperar funcions que han estat danyades. Les connexions sinàptica es reemplacen per nous camins de neurones que aprenen a realitzar, de nou, una funció. Així, doncs, amb l'estimulació adequada, noves experiències i l'aprenentatge, es pot recuperar la comunicació o la transmissió sinàptica.

Fisioteràpia neurològica

Un exemple d'això són persones que, després de patir un ictus, perden la mobilitat d'una part del seu cos, obliden com caminar o com parlar entre molts altres problemes. La rehabilitació que impliqui el treball de la plasticitat cerebral és crucial perquè aquests pacients recuperin aquestes connexions neuronals que s'han perdut per culpa de la malaltia o lesió.

De fet, en moltes lesions cerebrals, la rehabilitació comença al més aviat possible i en el mateix hospital. Hi ha zones del cervell que necessiten una recuperació, així que és important fer rehabilitació perquè adquireixi de nou les seves capacitats. En altres ocasions, certes parts del cervell queden totalment danyades i és important que li proporcionem els estímuls necessaris perquè altres zones puguin exercir la funció de la part deteriorada.

*Aquest article és orientatiu i en cap cas substitueix la informació que pugui proporcionar-nos un professional sanitari.

valida-logotipo

Valida Solutions S.L.U.

Copyright @2021

menu