La talidomida és un fàrmac que es va comercialitzar entre els anys 1958 i 1963. Es va utilitzar per a alleujar l'insomni i l'ansietat, però sobretot es va receptar per pal·liar les nàusees durant els tres primers mesos d'embaràs.
Va ser desenvolupada per la farmacèutica alemanya Chemie Grünenthal, a partir d'una substància nova sintetitzada per la companyia suïssa Ciba.
Es va popularitzar molt ja que es creia que no produïa efectes secundaris. Més tard es va descobrir que els assajos realitzats en animals de laboratori es van fer de manera incorrecta i irresponsable. Les autoritats alemanyes van aprovar el fàrmac, ja que els informes que va presentar la farmacèutica eren positius i aquest va ser el principi del malson.
Es va començar a comercialitzar a Alemanya en 1957 i a l'any següent ja s'havia estès el seu ús a Europa, Àfrica i també Austràlia.
A causa de la talidomida van néixer més de 15.000 bebès als quals se'ls va diagnosticar focomielia, una malaltia congènita caracteritzada per la manca o la curta longitud de les extremitats de cames i braços. També van néixer bebès amb una altra mena d'anomalies. Aquest succés es va dir la “catàstrofe de la talidomida”.
La talidomida va ser comercialitzada amb aquestes marques: Imidan, Varian, Contergan, Gluto Naftil, Softenon, Noctosediv, Sencer-sediv, Sencer-Sediv-Suspès, etc.
A Espanya es va prohibir oficialment en 1963 però va estar en el mercat 3 o 4 anys més.
D'aquest tràgic succés es va obtenir una cosa positiva. A partir de llavors els països van promulgar lleis per portar un control més exhaustiu dels medicaments. També es va exigir a les farmacèutiques que realitzessin assajos farmacològics més exhaustius, a més d'assajos clínics en persones abans de comercialitzar qualsevol medicament.
Amb la finalitat que no es tornés a repetir un esdeveniment tan trist com el de la talidomida, l'OMS va crear el programa OMS de Vigilància Farmacèutica Internacional.
Actualment s'estan realitzant als Estats Units més de 150 estudis clínics, dels quals es desprèn que la talidomida pot donar bons resultats en el tractament de diverses formes de càncer i algunes malalties de la pell i el sistema immune.
Amb el vistiplau de l'Organització Mundial de la Salut, la talidomida ja s'usa amb èxit per tractar un tipus de lepra.
En el futur tal vegada, la talidomida ben utilitzada podrà suavitzar el seu estigma de medicament maleït.
Aquest estiu de 2010, per fi després de 52 anys es va aprovar el Reial decret del Govern d'ajudes solidàries als afectats de Talidomida Espanyols durant el període 1960-1965.
