Quan es considera que una persona és dependent? Existeixen diferents graus de dependència i ajudes per a promoure l'autonomia de les persones. T'ho expliquem a continuació.
Cada vegada més, existeix un augment progressiu de la població envellida a Espanya. En moltes ocasions, això es tradueix en un increment del segment de persones que requereixen d'assistència i/o cures de tercers.
Aquests problemes d'autonomia normalment són provocats per la pròpia edat, encara que també poden ocasionar-se per una malaltia o minusvalidesa.
Potser t'interessa: Per què deixen de caminar les persones majors, causes possibles.
Com es valora la dependència d'una persona?
Es considera que les persones es troben en situació de dependència quan necessiten ajuda i atenció d'un altre per a fer les tasques de la seva vida diària. Com hem comentat, aquests impediments poden deure's a una deterioració cognitiva i/o físic derivat de la pròpia edat. Així mateix, també pot ser ocasionats per una malaltia o una discapacitat.
Per a la valoració del grau de dependència, es tenen en compte diversos factors de les tasques bàsiques com:
- La seva mobilitat diària: el seu desplaçament, si pot aixecar-se i ficar-se al llit o pot canviar-se de posició en el llit…
- Neteja personal: rentar-se, control de les necessitats, ús autònom del servei, vestir-se i desvestir-se…
- Alimentació personal: dependència per a realitzar-se els menjars, menjar i hidratar-se.
- Vestir-se: es valorar si la persona pot vestir-se de manera autònoma.
- Tasques domèstiques: netejar la llar, comprar subministraments, atendre les necessitats dels membres familiars…
Graus de dependència
Grau I: Dependència moderada. L'usuari necessita assistència per a fer les activitats bàsiques de la vida diària almenys una vegada al dia. Necessita ajuda intermitent amb un mínim de suport per a la seva autonomia personal.
Grau II: Dependència severa: L'afectat necessita assistència per a realitzar les activitats diàries entre 2 o 3 vegades al dia. No obstant això, no necessita un cuidador durant tot el dia.
Grau III: Gran dependència: La persona requereix una assistència total per a poder realitzar les activitats de la vida diària. Aquesta dependència comporta a una pèrdua de la seva autonomia tant física, com a mental, intel·lectual i/o sensorial.
Requisits per a reconèixer-se com a persona dependent
Si algú té un grau de dependència acreditat, pot sol·licitar diferents ajudes i serveis a través de la llei de Dependència.
Perquè una persona sigui reconeguda com a dependent, ha de complir una sèrie de requisits mínims:
- Disposar de la nacionalitat espanyola.
- Estar acreditat com a persona dependent segons els graus estipulats per llei.
- Haver residit a Espanya durant, mínim, els 5 últims anys. Almenys els dos últims anys han d'haver estat immediatament anteriors al moment en què es realitza la sol·licitud.
- No és necessari complir amb una edat estipulada, qualsevol pot accedir a les diferents ajudes derivades de la Llei.
Sol·licitud per a ser reconegut com a persona dependent
Si compleixes els requisits esmentats en el punt anterior, pots sol·licitar la prestació de dependència amb una sèrie de documents. Aquesta sol·licitud es realitza pels Serveis Socials de l'ajuntament de la seva localitat.
La documentació necessària és:
- Còpia del DNI del sol·licitant, en el cas d'acudir un representant, aquest també ha de presentar la seva còpia del Document nacional.
- Certificat d'empadronament.
- Informes de salut emesos per un metge col·legiat.
- Si escau, una còpia d'acreditació de gran invalidesa o reconeixement del grau de discapacitat.
- Declaració de responsabilitat de la competència econòmica i patrimonial del sol·licitant.
- Autorització per al control de les dades per part de l'administració pública per a permetre el reconeixement econòmic a les ajudes i prestacions.
Després d'haver realitzat aquesta sol·licitud, la Direcció General d'Atenció al Major i de Dependència es posarà en contacte amb l'afectat. A continuació, s'establirà una data per a fer la valoració per part d'un professional sociosanitari.
En aquesta quedada es realitzarà la prova del Barem de Valoració de la Situació de Dependència. En ella, el professional acudeix a l'habitatge del sol·licitant i valora els diferents informes mèdics, el lloc de residència i les ajudes tècniques que utilitza.
Així mateix, es valoraran la realització de les diferents activitats de la vida diària i la necessitat d'assistència per part d'un tercer.
Aquesta valoració determinarà el grau de dependència de l'afectat.
Ajudes per a cuidadors i familiars de persones dependents
La Llei de Dependència de l'article 38/2006 del 14 de desembre, reconeix els drets del cuidador si cuiden d'un familiar. Això es tradueix en ajudes econòmiques per a aquests cuidadors que no són professionals.
Per a això, el cuidador ha de trobar-se en situació de desocupació i no estar donat d'alta en la Seguretat Social.
T'expliquem detalladament com pots sol·licitar aquest tipus d'ajudes als cuidadors en aquest enllaç.
Problemes de mobilitat habituals en persones dependents
És habitual que una persona en situació de dependència tingui un major risc de caure perquè la seva agilitat i capacitat motriu es veu minvada. A més, aquesta mobilitat reduïda augmenta l'aparició d'altres malalties provocades pel mateix sedentarisme. Algunes d'aquestes malalties poden ser: sobrepès, lesions i problemes cardiovasculars.
Per a combatre els problemes derivats de la pròpia edat, es poden realitzar exercicis de manera regular i mantenir hàbits de vida saludables.
Et deixem amb una llista de 10 exercicis per a persones majors amb problemes de mobilitat que poden ajudar a millorar la seva autonomia diària.
Et deixem un altre article per a aquests casos en els quals l'afectat disposa d'una mobilitat més limitada i necessiten estar asseguts: Exercicis per a Majors Asseguts o en cadira de rodes.
Promoure l'autonomia de les persones dependents
A més de l'exercici i seguir una dieta saludable, la persona dependent pot tenir problemes de confiança sobretot a l'hora de realitzar certes activitats. Una de les quals suposa un major risc en l'àmbit diari, és la de pujar o baixar escales en la pròpia llar (si n'hi ha). Per a no haver de realitzar esforços innecessaris i evitar possibles caigudes, moltes persones decideixen realitzar la instal·lació d'una cadira elevadora en el seu habitatge.
Aquestes solucions permeten a les persones amb poca mobilitat anar d'una planta a una altra de manera totalment autònoma, sense necessitar ajuda d'un assistent. Això incrementa la seva confiança diària i els permet tenir una major llibertat de moviment.
Un altre tipus d'ajudes per a acabar amb les barreres arquitectòniques són les plataformes salvaescales. Aquestes serveixen per a pujar o baixar d'un nivell a un altre a les persones que es desplacen en cadira de rodes.
