Què és la claudicació intermitent? T'expliquem els graus, els diferents tipus i els tractaments que existeixen actualment.
La claudicació intermitent, col·loquialment coneguda com a “malaltia dels aparadors” és una malaltia arterial que afligeix als membres inferiors. S'estima que afecta més de 200 milions de persones a tot el món.
Potser t'interessa: Com afecta a la mobilitat l'esclerosi múltiple.
Què és la claudicació intermitent o "malaltia dels aparadors"
La claudicació intermitent provoca un dolor intermitent amb enrampades i a vegades amb sensació de cremor a les cames. Es tracta del risc de la malaltia arterial perifèrica (EAP) més comuna.
Normalment succeeix al caminar i desapareix el dolor amb el repòs. Això passa a causa d'una mala circulació sanguínia i pot ocórrer en una o totes dues cames, que sovint, empitjora amb el temps.
El dolor provocat per aquesta malaltia normalment apareix i desapareix. Això és degut a un estrenyiment de les artèries que realitzen l'aportació de sang a la cama. Aquest estrenyiment limita el subministrament de l'oxigen als músculs de la cama. La limitació apareix sobretot quan augmenta el requeriment d'oxigen dels músculs en realitzar exercicis.
Graus de la claudicació intermitent
Existeix una manera de classificar als afectats per aquesta malaltia que s'aplica per a conèixer el grau d'afectació d'aquesta.
| F | R | Descripció Clínica | Criteris Objectius |
| I | 0 | Asimptomàtic | Test d'exercici normal* |
| IIa | 1 | Cl lleu però amb disminució pressió de 20 mmHg després d'exercici | Test d'exercici complet, PT després de l'exercici > 50 mmHg |
| IIb | 2 | CI Moderada | Entre la categoria 1 i 3 |
| IIc | 3 | Cl greu i PT després de l'exercici < 50 mmHg | No pot completar el test d'exercici |
| III | 4 | Dolor en repòs | En repòs PT < 60 mmHg PD < 40 mmHg |
| IV | 5 | Pèrdua tissular menor | En repòs PT < 40 mmHg PD < 30 mmHg |
| 6 | Pèrdua tissular major | = anterior |
* Test d'activitat de 5 min a 2 milles per hora en una cinta rodant amb pendent.
Factors de risc de la claudicació intermitent
- És més freqüent en persones de raça negra que en blancs.
- S'ha detectat que els homes tenen una probabilitat lleugerament major de patir aquesta afecció que les dones.
- Un altre factor de risc ve determinat per l'edat. A partir dels 60-70 anys d'edat, la incidència és més elevada.
- Les persones fumadores també incrementen el risc de patir aquesta malaltia i altres d'insuficiència arterial.
- La claudicació intermitent és doblement freqüent en persones diabètiques.
- Altres problemes com la hipertensió, la dislipèmia, marcadors inflamatoris, etc. augmenten el risc.
Símptomes de la Claudicació Intermitent
Les persones amb aquesta malaltia han presentat símptomes de:
- Dolor o sensació de fatiga en els músculs de les extremitats inferiors en utilitzar-los.
- De manera menys comuna, dolor als braços.
- Amb l'evolució de la malaltia, pot notar-se dolor en repòs.
És important acudir a un professional sanitari per a detenir l'agreujament de la malaltia. Aquesta afecció significa una mala salut del cor i els vasos sanguinis. Això pot provocar un major risc d'infart de miocardi o d'accident cerebrovascular.
En etapes avançades poden notar-se dolors més intensos i constants. A més, l'afectat pot sentir la seva pell freda, canvis de color i ferides que no sanen. Un dolor en repòs o lesions tròfiques poden significar una isquèmia crítica i ha de ser tractat de manera urgent.
Tractaments per a la circulació
Els tractaments de la claudicació intermitent són sovint favorables, estabilitzant la condició o millorant-la amb el temps.
Un dels factors que es recomanen per a la seva millora és caminar de manera regular. Una caminada al dia de períodes curts millora i estimula la circulació col·lateral. Això vol dir que ajuda en el creixement de nous vasos sanguinis petits que eviten la zona d'obstrucció de l'artèria.
A mesura que es realitzen caminades, el pacient serà capaç d'augmentar les distàncies sense notar símptomes. Si es noten dolors o enrampades, ha de detenir-se i descansar.
El tabaquisme incrementa considerablement el risc de patir claudicació intermitent. Per això, és primordial deixar de fumar.
A més, ha d'emportar-se un control adequat de la hipertensió arterial, la diabetis i el colesterol. Per això, hem de tenir controlats els diferents factors de risc cardiovascular per a prevenir la malaltia aterosclerótica.
Seguir una dieta saludable amb verdures, fruites, cereals i racions reduïdes de carns magres, peix i lactis amb poc contingut gras.
Hem de portar un calçat adequat amb amortiment i que no sigui massa ajustat.
També existeixen diversos medicaments farmacològics que poden disminuir els símptomes de la patologia. Aquests poden ser receptats pel nostre personal sanitari.
Es requereix d'intervenció quirúrgica en casos amb pacients amb afeccions greus incapacitants o progressives.
En aquest cas, hi ha 2 opcions:
- Realitzar una anglopastia transluminal percutània. Amb aquesta teràpia s'aconsegueix dilatar la lesió estenosante o repermeabilizar els segments oclosos.
- Realitzar la cirurgia de By-pass per a reconduir el flux sanguini en la zona obstruïda amb un empelt.
Exercicis per a la claudicació intermitent
Com hem comentat, realitzar activitat esportiva pot reduir l'evolució de la Claudicació. Alguns de les activitats d'intensitat moderada poden ser caminar o córrer, intercalant descansos per a recuperar-se del dolor.
En un inici, podem començar realitzant activitats de 10 o 20 minutos diaris i anar augmentant progressivament fins a arribar a uns 40 o 60 minuts.
En aquests casos en què el dolor resulta ser un impediment per a l'afectat, pot realitzar activitats com anar amb bicicleta estàtica o nedar. També s'aconsellen exercicis per a enfortir el múscul.
Abans de començar amb la pràctica diària, és important realitzar un bon escalfament.
Et deixem un article relacionat en el qual expliquem diversos exercicis per a persones amb poca mobilitat.
* Aquest article és orientatiu i en cap cas substitueix la informació que pugui proporcionar-nos un professional sanitari.
