Es calcula que a Espanya hi ha 350.000 persones afectades amb afàsia. Es tracta d'un trastorn que afecta en la comunicació d'una persona i, en afectacions greus, pot portar-la a un procés molt lent de rehabilitació. El pacient pot passar temps entre logopedes i foniatres per poder recuperar part de l'habilitat que havia tingut per parlar.
Què és l'afàsia?
L'afàsia és un trastorn del llenguatge que afecta directament la part responsable del llenguatge en el cervell. Una persona que tingui afàsia pot tenir problemes en tot el procés de comunicació, és a dir, li costarà entendre que li estan dient, li costarà parlar i expressar el que vol dir i també tindrà problemes per llegir o escriure.
És una afectació que, a vegades, pot aparèixer de manera sobtada quan una persona ha tingut un accident cerebrovascular o una lesió al cap. També és possible que altres patologies sigui l'origen de l'afàsia, per exemple, un tumor cerebral. En aquests casos, el desenvolupament és progressiu i pot ser permanent.
Altres malalties relacionades amb el sistema cognitiu, com l'Alzheimer, la demència o un ictus també poden provocar afàsia progressiva primària. Per culpa d'aquestes malalties degeneratives, recuperar-se de l'afàsia no és possible, encara que els metges treballen perquè el progrés sigui més lent.
La gravetat d'aquesta afectació en la comunicació d'una persona pot variar en funció de la causa i el mal que ha rebut el cervell. En funció d'això, es podrà establir un tractament per millorar la condició a llarg termini i millorar les habilitats lingüístiques.
Les zones del cervell que controlen el llenguatge són, d'una banda, l'àrea de Wernicke i se situa darrere de l'escorça auditiva primària, en la part posterior de la circumvolució superior del lòbul temporal. D'altra banda, connectada a ella hi ha l'àrea de Broca, una altra part important per poder produir el llenguatge.
Quin és el procés de comunicació?
Per entendre l'afàsia, hem de comprendre com és el procés de comunicació. Ja que són tots o alguns dels elements que ho formen que queden danyats per culpa d'aquest trastorn.
El procés de comunicació ve dau quan hi ha un emissor i un receptor, per la qual cosa, el primer envia un missatge al segon. Aquest emissor pot utilitzar diferents canals per enviar el missatge: pot ser de forma presencial, però també de manera indirecta. Per exemple, mitjançant la ràdio, la televisió, un llibre, xarxes socials, etc.
El missatge està format amb un codi que l'emissor ha de crear tenint en compte que ha de tenir un sentit per al receptor. Pel seu compte, el receptor, necessita descodificar el missatge per poder-lo comprendre.
Així doncs, una persona amb afàsia por tenir problemes en:
- En el rol d'emissor: ser incapaç de crear un codi comprensible pels receptors.
- En el rol del receptor: no ser capaç de desxifrar el missatge que envia un emissor, sigui el canal que sigui.
Tipus d'afàsia
Hi ha diferents tipus d'afàsia en funció del trastorn de la comunicació que ha aparegut. Aquests són els principals:
- Afàsia expressiva: la persona té clar què vol dir, però no pot verbalitzar-ho ni escriure-ho. Aquest tipus d'afàsia també se li pot dir afàsia de broca o no fluida.
- Afàsia receptiva: comprendre el llenguatge ja sigui oral o per escrit es converteix en un repte. La persona no troba sentit al que està escoltant o llegint.
- Afàsia global o afàsia de wernicke: tots els processos de comunicació queden afectats, per la qual cosa la persona no pot parlar, escriure ni entendre missatges orals o escrits.
- Afàsia anòmica: en aquest cas, la persona té dificultats per trobar les paraules correctes per parlar de lloc, persones, animals i tenen moltes dificultats per nomenar objectes.
- Afàsia de conducció: les persones tenen fluïdesa en parlar, però troben difícil repetir paraules i oracions.
Símptomes d'afàsia i complicacions
Els símptomes que apareixen quan una persona té afàsia són els següents:
- Fer oracions curtes o incompletes.
- Parlar sense sentit.
- Canviar les paraules.
- Dir paraules inventades o incomprensibles.
- No entendre converses o textos.
- Escriure sense sentit.
Causes de l'afàsia
La causa principal de l'afàsia és un accident cerebrovascular o una lesió cerebral, és a dir, un vas sanguini del cervell perd sang i per culpa d'això, moren algunes de les cèl·lules produint dany cerebral. En aquest cas, morin les cèl·lules que hi ha en la zona del cervell que controla el llenguatge.
Altres afectacions menys freqüents són una lesió molt gravi al cap, un tumor, una infecció o un procés degeneratiu del cervell. A més de produir-se l'afàsia, si hi ha alguna d'aquestes causes, també ve acompanyada amb problemes cognitius, per exemple, problemes de memòria i confusió.
En alguns pacients, l'afàsia ha aparegut per migranyes molt intenses, convulsions o un accident isquèmic transitori.
Tractaments actuals per a l'afàsia
En funció de la condició de la persona es podrà seguir un tractament o un altre. Hi ha pacients que no necessiten fer teràpia per recuperar-se ja que aconsegueixen fer-ho per ells mateixos. Altres sí que ho necessiten, i es fan teràpies de parla i llenguatge en grup o de manera individual.
Els especialistes són logopedes o foniatres que procuren que el pacient recuperi habilitats del llenguatge. En pacients que tenen afàsia progressiva primària, amb teràpia dirigida, poden parar l'avanç del trastorn entre 7 i 8 anys. Però al final perdran l'habilitat per poder comunicar-se amb altres persones.
Es treballa de manera individual tècniques específiques amb la persona per a recuperar el llenguatge. Per exemple, exercicis de lectura, escriptura o se'ls ensenya a seguir instruccions. També aprenen a utilitzar altres maneres de comunicar-se com a gestos, telèfons o dispositius electrònics.
La família s'involucra adaptant el seu llenguatge a les necessitats d'aquesta persona, s'anima a establir converses i es repeteixen les paraules tant orals com escrites que la persona no pot comunicar. A més, també pots fer tot això:
- Parlar a la persona de manera natural, és un adult i s'ha de tractar com a tal.
- Utilitza frases curtes.
- Evitar distraccions quan es manté una conversa: apagar la tele, la ràdio o la música.
- Animar-ho a participar en tot moment i tenir en compte les seves opinions.
- Animar a la persona a utilitzar qualsevol forma de comunicació: paper, tauletes, gestos, dibuixos o senyals.
- No corregir, si ens obstinem al fet que digui les coses perfectes el pacient pot frustrar-se i això pot empitjorar el seu estat d'ànim.
- Prendre's el temps que necessiti per poder comunicar-se.
- Anima’l perquè participi en activitats i surti de casa.
La recuperació sempre dependrà de la causa i la seva gravetat. En trastorns greus les persones aconsegueixen tornar a recuperar la seva capacitat per entendre, però no poden comunicar-se com ho feien abans.
