Informa't sobre la regulació jurídica de la discapacitat i la regulació jurídica de l'accessibilitat i defensa els teus drets.
Què és la discapacitat i l'accessibilitat?
Segons l'OMS, la discapacitat és una condició de l'ésser humà. Aquesta crea deficiències i condiciona limitacions o restriccions en les activitats o participacions que vulgui realitzar una persona.
Amb deficiències es refereixen a problemes que afecten directament el cos. Quan es parla de les limitacions en activitats es refereix a les dificultats que té la persona per realitzar unes certes accions. I, finalment, les restriccions de participació fan referència a la capacitat de relacionar-se o participar en situacions vitals.
Històricament les persones amb discapacitat han patit discriminació, segregació i els han estigmatitzat. No va ser fins a la Segona Guerra Mundial que les persones amb discapacitat es van començar a veure amb altres ulls. Especialment els soldats que havien perdut alguna extremitat lluitant a la guerra.
Quant a l'accessibilitat , es refereix a la capacitat de tenir accés, pas o entrada en qualsevol lloc i també en activitats sense que la discapacitat sigui una raó per no poder fer-ho.
Per a això, des d'una forma legal, es determinen quatre tipus de formes d'accessibilitat:
- Formes d'accessibilitat urbanística
- Accessibilitat arquitectònica
- Adaptació de l'accessibilitat en el transport
- Accessibilitat en la comunicació
L'article 9 de la Constitució Espanyola demana a les administracions públiques que garanteixin unes condicions bàsiques de benestar. Aquestes estan dirigides cap a tota la població i sense fer exclusió a ningú.
Quina normativa existeix en la regulació jurídica de la discapacitat?
El 3 de setembre de 2021 va entrar en vigor la Llei 8/2021, de 2 de juny. Amb aquesta es modifica la legislació civil i processal per al suport de persones amb discapacitat.
Aquesta reforma es va realitzar gràcies a la Convenció Internacional sobre els Drets de les Persones amb Discapacitat. Aquesta va tenir lloc a Nova York el 13 de desembre de 2006. Aquesta convenció va disposar que les persones amb discapacitat tenen capacitat jurídica en igualtat de condicions que qualsevol altra persona.
Amb aquesta modificació, ara es defensa la capacitat jurídica de totes les persones incloses les que tenen discapacitat intel·lectual.
Modificació de la Llei:
Article primer. Modificació de la Llei del Notariat, de 28 de maig de 1862.
La Llei del Notariat, de 28 de maig de 1862, queda modificada com segueix:
U. Es modifica la lletra a) de l'article 23 amb la següent redacció:
«a) L'afirmació de dues persones, majors d'edat, que coneguin a l'atorgant i siguin conegudes del Notari, sent aquells responsables de la identificació.»
Dos. S'afegeix un nou paràgraf al final de l'article 25 amb la següent redacció:
«Per garantir l'accessibilitat de les persones amb discapacitat que compareguin davant Notari, aquestes podran utilitzar els suports, instruments i ajustos raonables que resultin precisos, incloent sistemes augmentatius i alternatius, braille, lectura fàcil, pictogrames, dispositius multimèdia de fàcil accés, intèrprets, sistemes de suports a la comunicació oral, llengua de signes, llenguatge dactilològic, sistemes de comunicació tàctil i altres dispositius que permetin la comunicació, així com qualsevol altre que resulti precís.»
Tres. Es modifica l'apartat 1 de l'article 54, que queda redactat com segueix:
«1. Els cònjuges, quan no tinguessin fills menors no emancipats o majors respecte dels quals s'hagin establert judicialment mesurades de suport atribuïdes als seus progenitors, podran acordar la seva separació matrimonial o divorci de mutu acord, mitjançant la formulació d'un conveni regulador en escriptura pública. Hauran de prestar el seu consentiment davant el Notari de l'últim domicili comú o el del domicili o residència habitual de qualsevol dels sol·licitants.»
Quatre. Es modifica el paràgraf tercer de l'apartat 1 de l'article 56, que queda redactat com segueix:
«Quan qualsevol dels interessats fos menor i manqués de representant legal, o fos persona amb discapacitat sense suport suficient, el Notari comunicarà aquesta circumstància al Ministeri Fiscal perquè insti la designació d'un defensor judicial.»
Cinc. Es modifica el segon paràgraf de l'apartat 3 de l'article 57, que queda redactat com segueix:
«Quan qualsevol dels interessats fos menor i manqués de representant legal o persona amb discapacitat sense suport suficient, el Notari comunicarà aquesta circumstància al Ministeri Fiscal perquè insti la designació d'un defensor judicial.»
Sis. Es modifica l'apartat 3 de l'article 62, que queda redactat com segueix:
«3. Quan qualsevol de les referides persones fos menor i manqués de representant legal o fos persona amb discapacitat sense suport suficient, el Notari comunicarà aquesta circumstància al Ministeri Fiscal perquè insti la designació d'un defensor judicial.»
Set. Es modifica la lletra c) de l'apartat 1 de l'article 70, que queda redactada com segueix:
«c) Els deutes d'aliments en les quals estiguin interessats menors, ni les que recaiguin sobre matèries indisponibles o operacions subjectes a autorització judicial.»
Vuit. Es modifica la lletra a) de l'apartat 2 de l'article 81, que queda redactada com segueix:
«a) Les qüestions en les quals es trobin interessats els menors.»
Accessibilitat en edificis i propietats horitzontals
La reforma de la Llei de Propietat Horitzontal en el 2003 defensa les persones amb discapacitat. Concretament davant la negació dels veïns a solucionar problemes d'accessibilitat en els espais comuns de l'edifici.
Per a demanar a la comunitat que inverteixi en una solució per a l'accessibilitat de l'edifici la persona ha de complir algun dels requisits:
- La persona que demana la reforma ha de viure o treballar en aquest edifici.
- O bé ser una persona amb discapacitat i voluntàries que hi vulgui accedir.
- Persones més grans de 70 anys.
A vegades no és necessari passar per votació de la junta. Seria el cas que el preu total de l'adequació és superior a les 12 mensualitats del manteniment de la comunitat. Si excedeix, llavors s'ha d'emportar a votació.
Què ens diu la llei
Article tretzè.
L'article 17 de la Llei 49/1960, de 21 de juliol, sobre Propietat Horitzontal, queda redactat en els següents termes:
«Els acords de la Junta de propietaris se subjectaran a les següents normes:
1.a La unanimitat només serà exigible per la validesa dels acords que impliquin l'aprovació o modificació de les regles contingudes en el títol constitutiu de la propietat horitzontal o en els estatuts de la comunitat.
L'establiment o supressió dels serveis d'ascensor, porteria, consergeria, vigilància o altres serveis comuns d'interès general, fins i tot quan suposin la modificació del títol constitutiu o dels estatuts, requerirà el vot favorable de les tres cinquenes parts del total dels propietaris que, al seu torn, representin les tres cinquenes parts de les quotes de participació. L'arrendament d'elements comuns que no tinguin assignat un ús específic en l'immoble requerirà igualment el vot favorable de les tres cinquenes parts del total dels propietaris que, al seu torn, representin les tres cinquenes parts de les quotes de participació, així com el consentiment del propietari directament afectat, si n'hi hagués.
La realització d'obres o l'establiment de nous serveis comuns que tinguin per finalitat la supressió de barreres arquitectòniques que dificultin l'accés o mobilitat de persones amb minusvalidesa, fins i tot quan impliquin la modificació del títol constitutiu o dels estatuts, requerirà el vot favorable de la majoria dels propietaris que, al seu torn, representin la majoria de les quotes de participació.
Als efectes establerts en els paràgrafs anteriors d'aquesta norma, es computaran com a vots favorables els d'aquells propietaris absents de la Junta degudament citats, els qui una vegada informats de l'acord adoptat pels presents, conforme al procediment establert en l'article 9, no manifestin la seva discrepància per comunicació a qui exerceixi les funcions de secretari de la comunitat en el termini de trenta dies naturals, per qualsevol mitjà que permeti tenir constància de la recepció.
Els acords vàlidament adoptats conformement al que es disposa en aquesta norma obliguen a tots els propietaris.
2.a La instal·lació de les infraestructures comunes per a l'accés als serveis de telecomunicació regulats en el Reial decret llei 1/1998, de 27 de febrer, o l'adaptació dels existents, així com la instal·lació de sistemes comuns o privatius, d'aprofitament de l'energia solar, o bé de les infraestructures necessàries per a accedir a nous subministraments energètics col·lectius, podrà ser acordada, a petició de qualsevol propietari, per un terç dels integrants de la comunitat que representin, al seu torn, un terç de les quotes de participació.
La comunitat no podrà repercutir el cost de la instal·lació o adaptació d'aquestes infraestructures comunes, ni els derivats de la seva conservació i manteniment posterior, sobre aquells propietaris que no haguessin votat expressament en la Junta a favor de l'acord. No obstant això, si amb posterioritat sol·licitessin l'accés als serveis de telecomunicacions o als subministraments energètics, i això requereixi aprofitar les noves infraestructures o les adaptacions realitzades en les preexistents, podrà autoritzar-se'ls sempre que abonin l'import que els hagués correspost, degudament actualitzat, aplicant el corresponent interès legal.
Sense perjudici del que s'estableix anteriorment respecte a les despeses de conservació i manteniment, la nova infraestructura instal·lada tindrà la consideració, als efectes establerts en aquesta Llei, d'element comú.
3.a Per a la validesa dels altres acords bastarà el vot de la majoria del total dels propietaris que, al seu torn, representin la majoria de les quotes de participació.
En segona convocatòria seran vàlids els acords adoptats per la majoria dels assistents, sempre que aquesta representi, al seu torn, més de la meitat del valor de les quotes dels presents.
Quan la majoria no es pogués aconseguir pels procediments establerts en els paràgrafs anteriors, el jutge, a instàncies de part deduïda en el mes següent a la data de la segona Junta, i sentint en compareixença els contradictors prèviament citats, resoldrà en equitat el que procedeixi dins de vint dies, comptats des de la petició, fent pronunciament sobre el pagament de costes.»
Accessibilitat i dret a vot
Com diu la constitució, és un dret fonamental poder exercir el dret a vot d'una persona. Les persones amb discapacitat visual tenen el seu dret assegurat gràcies al Reial decret 1612/2007, de 7 de desembre, pel qual es regula un procediment de vot accessible. Això va substituir a la Llei orgànica 5/1985, de 19 de juny, del Règim Electoral General. Aquest permetia a les persones amb discapacitat visual votar, però revelant el seu vot a una persona de confiança perquè exercís com a representant.
Accessibilitat en espais públics urbanitzats i edificis
Reial decret llei 505/2007, de 20 d'abril, sobre accessibilitat i no discriminació de les persones amb discapacitat per a l'accés i utilització dels espais públics urbanitzats i edificacions va servir per a perfeccionar la Llei d'Igualtat d'Oportunitats, No Discriminació i Accessibilitat Universal de les Persones amb Discapacitat, de 2 de desembre de 2003.
Gràcies a això es regula l'accessibilitat de tots els espais públics, així com edificis per a garantir que les persones amb discapacitat puguin circular lliure i independentment. Per tant, es garanteix la igualtat d'oportunitats i no discriminació.
L'accessibilitat amb l'administració general de l'estat
Reial decret 366/2007, de 16 de març regula l'accés a les oficines, impresos, mitjans telemàtics i qualsevol via de comunicació amb l'administració.
Objectius descrits en el BOE:
Article 1. Objecte i àmbit d'aplicació.
1. El present reial decret regula les condicions d'accessibilitat i no discriminació que, respecte de les persones amb discapacitat, han de presentar les Oficines d'Atenció al Ciutadà, impresos i qualsevol altre mitjà que l'Administració General de l'Estat dedica específicament i en l'àmbit de les seves competències a les relacions amb els ciutadans.
2. A aquest efecte, es consideren mitjans preferents de relació amb els ciutadans, que han de complir les condicions d'accessibilitat, els següents
a) Oficines d'Atenció al Ciutadà: Dependències o espais físics que l'Administració General de l'Estat dedica exclusiva o prioritàriament al contacte directe amb els ciutadans i els seus representants a l'efecte d'obtenció d'informació, orientació i assessorament sobre les prestacions, serveis i procediments; la recepció de documentació, sol·licituds i comunicacions; la pràctica de compareixences personals de les persones interessades o, finalment, la realització de gestions directament relacionades amb les competències o serveis de l'Administració General de l'Estat.
b) Models normalitzats: Impresos posats per l'Administració General de l'Estat a la disposició dels ciutadans per a formular sol·licituds, declaracions, al·legacions, recursos o qualsevol pretensió o manifestació de voluntat davant aquesta.
3. Els restants mitjans de l'Administració General de l'Estat hauran de complir les condicions d'accessibilitat contemplades en la normativa general que en cada cas resulti d'aplicació, respectant en tot cas els principis d'igualtat d'oportunitats i no discriminació de les persones amb discapacitat.
4. En els termes previstos en l'article 10 de la Llei 51/2003, de 2 de desembre, d'Igualtat d'Oportunitats, no Discriminació i Accessibilitat Universal de les Persones amb Discapacitat, les regulacions contingudes en aquest reial decret són aplicable a l'Administració General de l'Estat i als seus organismes públics vinculats o dependents.
L'accessibilitat a la societat de la informació i la comunicació social
El Reial decret 1494/2007, de 12 de novembre, regula l'accés a les persones amb discapacitat a la tecnologia, productes i serveis relacionats amb la societat de la informació i mitjans de comunicació social.
També podem fer referència al Reial decret legislatiu 1/2013 de 29 de novembre, pel qual s'aprova el Text Refós de la Llei General de drets de les persones amb discapacitat i de la seva inclusió social
Quines lleis queden derogades?
Disposició derogatòria única. Derogació normativa.
Queden derogades quantes disposicions d'igual o inferior rang s'oposin al que es disposa en el text refós de la Llei general de drets de les persones amb discapacitat i de la seva inclusió social, i en particular, per integrar-se en aquest text refós:
a) La Llei 13/1982, de 7 d'abril, d'integració social de les persones amb discapacitat.
b) La Llei 51/2003, de 2 de desembre, d'igualtat d'oportunitats, no discriminació i accessibilitat universal de les persones amb discapacitat.
c) La Llei 49/2007, de 26 de desembre, per la qual s'estableix el règim d'infraccions i sancions en matèria d'igualtat d'oportunitats, no discriminació i accessibilitat universal de les persones amb discapacitat.
Regulació jurídica de l'accessibilitat en transports
Reial decret 1544/2007, de 23 de novembre, es regula l'accessibilitat per a l'accés i la utilització de mitjans de transport per a persones amb discapacitat. Per tant, es regula el transport ferroviari, marítim, aeri, per carretera, autobús urbà i suburbà, ferrocarril metropolità, taxi i serveis de transport especial.
Disposicions de la llei:
Article 1. Condicions bàsiques d'accessibilitat i utilització de les diferents maneres de transport per a persones amb discapacitat.
1. S'aproven els annexos I, II, III, IV, V, VI, VII, VIII i IX, que s'insereixen a continuació, referents respectivament a les maneres de transport ferroviari (I), marítim (II), aeri (III) i de viatgers per carretera (IV), transport urbà i suburbà amb autobús (V), en ferrocarril metropolità (VI), en taxi (VII) i serveis de transport especial (VIII), i a l'adopció de mesures transversals o comunes (IX), pels quals s'estableixen les condicions bàsiques d'accessibilitat i utilització dels mateixos per persones amb discapacitat d'acord amb el que es disposa en l'article 1.2 de la Llei 51/2003, de 2 de desembre, sobre Igualtat d'oportunitats, no discriminació i accessibilitat universal de les persones amb discapacitat.
2. Sense perjudici de l'assenyalat en l'apartat 1 de l'annex IX, les especificacions d'aquest annex, de manera genèrica, seran aplicable en un termini no superior als dos anys posteriors a l'entrada en vigor d'aquest reial decret, en els nous serveis, materials, infraestructures i altres components de totes les maneres de transport afectats i, en un termini no superior als cinc anys, en els existents.
Solucions salvaescales per a la millora de l'accessibilitat
Comptem amb una gran varietat de sistemas salvaescales per poder trencar les barreres arquitectòniques de la societat. Amb VALIDA, comptes amb el suport d'un Assessor Tècnic que t'aconsella amb la millor solució salvaescales.
Pensa que els sistemes salvaescales estan dissenyats per millorar la qualitat de vida de les persones amb problemes de mobilitat. Per tant, permeten donar independència a l'usuari que en fa ús. No importa on s'hagi d'instal·lar el salvaescales. Pensa que aquests sistemes s'instal·len tant a l'interior com en l'exterior i podent resistir les adversitats del temps.
Posa't en contacte amb nosaltres mitjançant el nostre telèfon o el formulari de la web i t'assessorem per la teva salvaescales nova. Estem encantats d'ajudar-te!
