Estem tan acostumats a ells que no ens podem imaginar un món sense: els pictogrames. Han facilitat l'enteniment de molts conceptes i idees sense necessitat de parlar i també han servit per crear símbols d'accessibilitat.
En utilitzar-se pictogrames, hem aconseguit crear accessibilitat universal, especialment accessibilitat comunicativa. Aprofundirem una mica més sobre el concepte dels pictogrames i com han ajudat a millorar el nostre dia a dia.
Què són i perquè s'utilitzen els símbols i pictogrames d'accessibilitat?
Els pictogrames són un signe gràfic que mitjançant elements visuals transmet un significat simple i amb claredat, sense importar les diferències de llengua, cultura o cognitives. simple y con claridad, sin importar las diferencias de lengua, cultura o cognitivas.
Els dissenys de pictogrames estan formats per diferents elements a més de seguir diferents criteris:
- El referent: és el que es vol representar o fa referència el concepte que presenta el pictograma. Pot ser un objecte o un concepte.
- Ítems gràfics: són formes gràfiques que, en combinar-les, representen el que es vol transmetre. Per tant, un pictograma està format per la relació d'aquests símbols gràfics.
- Comprensió: el símbol creat ha de ser comprès pel màxim de persones possibles així que ha d'explicar-se per si mateix.
- Llegibilitat: amb condicions adverses, el pictograma ha de continuar veient-se, per tant, ha de complir unes certes regles de disseny que ho garanteixin.
Quan es van crear els primers pictogrames?
Històricament, els primers pictogrames van ser els dibuixos que ens van deixar les civilitzacions de, aproximadament, l'any 30.000 a. C. a les pedres de les coves. Més endavant tenim les escriptures egípcies, que utilitzaven dibuixos per a representar paraules. També, en una època semblant, existia l’escriptura cuneïforme, de l'antiga Mesopotàmia, i els símbols de l'antiga civilització maia.
Ja en el segle XII, van començar a crear l'escut d'armes que representava a cadascuna de les famílies nobles. Després, en el segle XV, en la pàgina dels llibres, es dibuixaven les vinyetes que indicaven les temàtiques.
Amb l'arribada de l'automòbil, a París es van començar a utilitzar certs símbols per indicar als conductors elements que hi havia a la via per tenir en compte. Aquests símbols es van posar molt de moda en diferents països europeus com: Àustria, Bèlgica, Bulgària, Alemanya, Mònaco, Espanya o el Regne Unit.
Al llarg del segle XX els pictogrames van anar evolucionant per a ser més llegibles i oferir més comprensió per a tots els públics. Al 1934, Otto Neurath, sociòleg, i Gerd Arntz, il·lustrador, van desenvolupar Isotype (International System of Typographic Picture Education).
El seu objectiu era que els treballadors analfabets de les fàbriques poguessin exercir les seves tasques. Tot i així, els símbols representats encara necessitaven una revisió per adequar-los als criteris que tenim avui dia per a crear pictogrames.
Un altre moment important en el desenvolupament dels pictogrames actuals van ser els Jocs Olímpics de Munic. En aquest esdeveniment va començar la tradició de crear pictogrames per a cadascun dels esports olímpics. En els Jocs Olímpics de Tòquio del 1964 es van crear imatges abstractes i sistemàticament geomètriques que van marcar un abans i un després en aquestes representacions gràfiques.
Finalment, en el 1976, American Institute of Graphic Arts, va crear una sèrie de pictogrames per al transport americà. Aquests símbols es van fer a partir d'un estudi molt exhaustiu a població molt diversa.
Actualment existeixen moltes persones que milloren i dissenyen nous conceptes de pictogrames accessibles, per exemple, Brian Glenney i Sara Hendren (tots dos inventors del Icon Project).
Pictogrames i icones d'accessibilitat
A partir dels primers pictogrames s'han optimitzat i creat de nous. A més, l'avanç de la societat ha obligat a crear altres símbols per poder transmetre conceptes i idees noves.
A continuació, t'expliquem els pictogrames referents a la discapacitat més utilitzats:
1. Símbol internacional d'accessibilitat, SIA
Representat amb una persona en cadira de rodes, símbol molt estès de la discapacitat. Representa serveis per a usuaris amb cadires de rodes.
El primer prototip d'aquest símbol el va inventar Susanne Koefoed en presentar-se en un concurs de l'organització Rehabilitació Internacional RI, on es representava exactament el mateix que ara, però sense el punt rodó del cap, que el va afegir Karl Montan més endavant.
Aquest símbol està normalitzat de manera internacional per l'Organització Internacional de Normalització (ISO 7001).
2. Discapacitat motriu i física amb necessitat d'ajuda
Representa a una persona en cadira de rodes ajudada per una persona sense discapacitat.
3. Símbol de la discapacitat visual
Per informar d'elements adaptats a persones que tinguin problemes visuals.
4. Braille
Amb aquest pictograma s'informa que existeixen elements en Braille perquè una persona amb problemes de visió pugui accedir a una certa informació.
5. Per indicar ajudes òptiques
Indica que hi ha elements amb la lletra ampliada o ajudes òptiques.
6. Elements tàctils
Especialment per a museus o espais semblants. D'aquesta manera, les persones amb discapacitat visual poden palpar què s'està exposant.
7. Audiodescripció
Per a la televisió o suports audiovisuals. Hi ha una veu en off que explica què es veu en la pantalla.
8. Símbol de discapacitat auditiva
Per a indicar espais i serveis dedicats a persones amb problemes d'audició.
9. Bucle magnètic
Indicat per a persones amb audiòfons
10. Servei d'interpretació de llengua de signes
Indica la possibilitat de poder comunicar-se amb una persona mitjançant llenguatge de signes.
11. Discapacitat cognitiva, intel·lectual o psíquica
S'indiquen espais pensats per millorar l'accessibilitat cognitiva.
12. S'admeten gossos d'assistència
Indicat per a persones que tenen un gos d'assistència a causa de les seves necessitats. Hi ha diferents tipus de gos: gos pigall, gos de servei, gos d'avís i gos d'avís per a persones amb atacs d'epilèpsia, diabetis, etc.
