L’any 1976 Juan Antonio Morales va decidir demanar una excedència a la cadena de supermercats en la que treballava per poder realitzar els estudis d’Osteopatia, malgrat que amb 14 anys els metges li diguessin que les seqüeles de la malaltia no avançaries. D’aquesta forma, recentment acaba de finalitzar els estudis amb l’objectiu de poder ajudar a persones com ell, amb capacitats diferents.
Quan tenia només uns mesos de vida, la seva mare va decidir visitar a diversos especialistes. En aquell moment va ser quan els especialistes li van diagnosticar una paràlisi cerebral, produïda com a conseqüència de la falta d’oxigen durant el part. A partir d’aquest moment, els seus pares es van encarregar que no faltés a les cites amb els diferents especialistes, entre ells logopedes o traumatòlegs.
Amb 14 anys el van advertir que no avançaria amb la seva motricitat, però el primer pas gegant per trencar totes les barreres i contradir als metges va ser treballar a una fusteria. Els primers sis mesos el van tenir llimant i escombrant, amb la qual cosa va exercitar molt els braços i les mans. El següent pas el va donar l’any 2013, realitzant el Camino de Santiago sense cap companyia. En aquell moment, es va posar en mans d’una osteòpata i, d’aquesta forma, va decidir començar a finalitzar els estudis d’Osteopatia.
Avui dia el seu objectiu és clar: vol muntar una consulta per poder tractar a pacients amb discapacitats físiques i sensorials i acompanyar-los en el seu procés de curació. A més, li agradaria oferir xerrades sobre educació emocional. Pretén tornar al món el que ell ha aconseguit amb esforç, tot i que prefereix no parlar gaire sobre el futur i sí sobre l’ara.
Des de Válida sin barreras aplaudim aquest entusiasme, valentia i superació personal que ajuda al màxim a complir els somnis de les persones, perquè tal com afirma Juan Antonio “les persones amb discapacitat som persones normals i lluitem més que ningú per tot a la vida”. Bravo!
Font: otroperiodismo.com
