Quins tipus de barreres arquitectòniques existeixen?

Les barreres arquitectòniques són aquells elements que obstaculitzen la inclusió de determinats col·lectius amb la resta de la societat.

Aconseguir un entorn lliure de barreres permet millorar les relacions socials i la qualitat de vida de les persones a més de proporcionar una major autonomia i seguretat.

Normalment els col·lectius més afectats per aquesta problemàtica són les persones d'avançada edat, amb discapacitat o amb mobilitat reduïda.

En aquest sentit, és molt important donar a conèixer els diferents tipus de barreres arquitectòniques que podem trobar amb la finalitat d'aconseguir una accessibilitat real i, d'aquesta manera, evitar que les persones pateixin aïllament o exclusió social.

Potser t'interessa l'article: Com suprimir les barreres arquitectòniques?

Barreres urbanístiques:

Aquestes barreres es localitzen en espais i vies públiques. A les zones urbanístiques, podem trobar impediments com:

- Carrers massa estrets per al pas de persones en cadira de rodes.

- Carrers amb desnivells amb pendent massa pronunciat per a persones en cadira de rodes.

- Escales sense adaptació o vores sense una petita rampa que permeti el pas entre la vorera i la calçada.

- Rampes amb un pendent superior al límit permès o sense una amplària mínima de pas. Per a això, et deixem un article on t'expliquem la normativa actual de les rampes. 

- Obstacles enmig de la vorera com ara senyals, semàfors, fanals, etc. no deixant espai per al desplaçament normal de les persones.

- Paviments discontinus o amb enfonsaments.

- Absència d'espais reservats per a l'aparcament de les persones amb mobilitat reduïda.

Barreres en els edificis:

En aquest cas, et mostrem els diferents factors que impedeixen a una persona en cadira de rodes o amb mobilitat reduïda un desplaçament autònom i segur en edificis públics o privats:

- Accés principal amb escales o pendents massa pronunciades.

- Portes amb un ample mínim a 80cm o giratòries.

- Zones de pas massa estretes perquè una persona en cadira de rodes pugui passar o realitzar un gir.

- Moltes comunitats de veïns disposen d'un petit desnivell amb escales abans d'arribar a l'ascensor. En aquests casos, pot realitzar-se la instal·lació d'una plataforma salvaescales o un elevador de curt recorregut que permetin salvar el desnivell.

- Paviments discontinus, relliscosos o amb catifes que no estan pegades al sòl.

- Taulells o recepcions a una altura massa elevada i que impedeix una correcta visió de les persones en cadira de rodes.

- De la mateixa manera, els interruptors, polsadors, o poms han d'estar a una altura assolible.

Barreres a la llar:

En els nostres habitatges particulars també podem trobar diferents factors que suposen un problema per a l'accés lliure.

- Una barrera comuna és la presència d'escales i canvis de nivell no adaptats. En aquests casos, una solució pot ser la d'instal·lar una cadira salvaescales o una plataforma pujaescales que permeti la mobilitat de les persones amb discapacitat.

- Espai insuficient per a l'accés en cadira de rodes o per a realitzar girs.

- Mobles o obstacles diversos que poden dificultar el desplaçament.

- Interruptors, endolls o polsadors situats en una altura incorrecta.

- Catifes o cables solts.

- Lavabos no adaptats i sense passamans.

- Portes inferiors a 80cm d'ample.

Et deixem amb un altre article on t'expliquem com ha de ser una casa adaptada per a persones en cadira de rodes.

Barreres en el transport:

Les barreres de transport impedeixen a la persones amb una discapacitat motriu moure's lliurement i ser autònoms.

- Absència de transport públic disponible.

- Transport públic no adaptat perquè l'accés/descens al vehicle en cadira de rodes.

- Transport sense espais adaptats a cadires de rodes i sense ancoratges de seguretat.

- En aquestes ciutats on hi ha metro, poden existir estacions no adaptades o amb enllaços entre línies no accessibles. 

Barreres en la comunicació:

En aquest cas, existeixen impediments per a l'emissió o recepció dels missatges en persones amb discapacitat visual.

- Semàfors sense adaptació auditiva per al pas d'invidents.

- Obstacles en les vies de circulació que dificulten el pas d'una persona sense visió.

- Absència de lectures en braille en diferents senyalitzacions.

- Falta de recorreguts tàctils per mitjà de canvis de textures en el paviment.

Solucions a les barreres arquitectòniques

És important garantir la normativa actual referent a l'accessibilitat en l'àmbit de l'arquitectura urbanística amb la finalitat de millorar el benestar de tots els col·lectius per a fer-los partícips de les activitats culturals, econòmiques i socials.

Per aquesta raó, com a societat hem de realitzar les adaptacions pertinents a aquests espais no inclusius i ajudar en la creació de prestacions funcionals i polivalents que serveixin per a millorar l'accés lliure de barreres.

Un altre factor primordial ha de ser educar sobre valors solidaris i de participació per a millorar l'empatia cap a aquests col·lectius i divulgar els diferents problemes als que poden veure's afectats.