Això és el que has de saber sobre la meningitis: una malaltia que, si es complica, pot causar discapacitat.

Què és la meningitis

La meningitis és una inflamació del líquid i membranes que envolten el cervell i la medul·la espinal. Aquesta zona del cos es diu meninge i dona nom a la malaltia. Els virus, fongs o bacteris poden causar meningitis.

Segons l'origen de la malaltia, hi ha dos tipus de meningitis: la meningitis viral i la bacteriana. La viral es produeix quan un virus entra en el nostre organisme a través de la boca o el nas i es trasllada al cervell. En aquest cas, la infecció és menys greu i el pacient millora fàcilment.

En canvi, si parlem d'una infecció causada per un bacteri la cosa es complica. Aquest tipus de meningitis és menys freqüent, però la seva agressivitat és preocupant ja que provoca atacs en el cervell, lesions cerebrals i sordesa en casos molt greus. El cas s'agreuja si parlem de persones amb sistemes immunitaris febles.

Es calcula que cada any hi ha més de 1000 casos de pacients amb meningitis. Es considera una malaltia molt greu per ser mortal i per ser capaç de provocar discapacitat. Segons els estudis realitzats per la Societat Espanyola de Neurologia la malaltia té un índex de mortalitat del 10% i en més del 20% de persones que sobreviuen els deixa una discapacitat o seqüeles com perduda sensorial, danys cerebrals o amputació de membres.

Normalment, se solen veure casos de meningitis en nens menors de 5 anys i entre persones d'entre 15 i 24 anys. Així i tot, és una patologia que pot patir-la qualsevol persona.

La meningitis és contagiosa pel que quan es detecta un cas d'una persona infectada, els familiars, amics i qualsevol contacte pròxim han de seguir pautes específiques dictades pels metges. En cas de nens en edat escolar, a l'escola se segueixen protocols dictats per Salut molt concrets perquè no es propagui el virus. En aquests casos normalment es tracta de la meningitis meningocòccica perquè aquesta es propaga per via respiratòria.

Tipus de meningitis i causes

Com hem comentat, existeixen dues variants de la meningitis en funció de què fa contreure la malaltia: un virus o un bacteri.

La meningitis d'origen víric sol ser lleu i no comporta grans complicacions a les persones afectades, encara que sol causar dolors.

El problema està quan es tracta de la variant causada per un bacteri. Hi ha 3 tipus de bateries que causen la meningitis: a Haemophilus influenzae B (HiB), el pneumococ i el meningococ amb tots els seus serogrups (A, B, C, W, X e I).

Quan la malaltia bacteriana arriba a la sang i es desplaça pel cos es pot arribar a afegir una altra malaltia greu al quadre del pacient: la sèpsia. La sèpsia és una reacció desmesurada del cos davant una infecció bacteriana, sense una atenció mèdica ràpida els efectes poden ser mortals.

El meningococ és una bateria molt comuna i moltes persones són asimptomàtiques. Es calcula que entre un 5 i un 20% de la població tenen el bacteri en el nas i gola sense saber-ho. En esternudar o tossir el bacteri es pot contagiar a altres persones sensibles a ella, però aquesta no pot sobreviure en superfícies.

Diagnostico i anàlisi per a determinar la meningitis

Per poder diagnosticar la meningitis primer es fa una analítica de sang. Després, s'agafa una mostra de líquid cefalorraquidi per a buscar la causa de la malaltia. Per a això, es fa una extracció mitjançant una punció lumbar. Mitjançant aquesta anàlisi es permet identificar el causant de la meningitis.

Abans de fer la punció lumbar, es poden fer un TAC o ressonància magnètica si se sospita que hi ha massa pressió en el crani. La punció lumbar és perillosa si hi ha massa pressió en el cervell.

Altres proves que es poden fer són: hemocultius, mostres otorrinofarínges o mostres de femta.

Simptomatologia inicial

Normalment, els primers símptomes de persones amb meningitis són semblants als d'una grip (tossir o esternudar) i es presenten entre els dos i 10 dies després del contagi. A més, el pacient comença a desenvolupar part del següent quadre clínic si s'agreuja la malaltia. Aquests són els símptomes de les meningitis més recurrents:

• Febre alta
• Mal de cap
• Rigidesa en el clatell
• Vòmits
• Somnolència
• Pèrdua de consciència
• Agitació, deliri o convulsions
• Taques de color vermell-porpra en la pell

En cas de nens petits, tenen rigidesa de clatell per culpa de la inflamació de les meninges que cobreixen la medul·la espinal. Per altra banda, les persones de la tercera edat solament tenen alteracions a nivell de consciència, però no tenen febre ni rigidesa en el clatell.

Graus de meningitis i complicacions

Les complicacions greus que es poden detectar quan la persona contreu meningitis bacteriana són:

• Coàguls de sang: si són greus poden provocar infart cerebral.
• Edema encefàlic/inflor encefàlica: la inflamació pot afectar el teixit encefàlic provocant que aquest s'inflami i pot crear zones hemorràgiques.
• Augment de la pressió en el crani: si és greu pot provocar que parts de l'encèfal es desplacin. Si això passa i aquestes parts van a les obertures que separen el cervell pot provocar una hèrnia cerebral.
• Excés de líquid en l'encèfal: pot provocar hidrocefàlia i crear pressió sobre el cervell.
• Inflamació dels nervis cranials: són responsables de la vista, l'oïda, el gust, la musculatura del cos i les glàndules facials. Així que la inflamació d'aquests pot provocar sordesa, visió doble, entre altres problemes.
• Empiema subdural: acumulació de pus en la capa exterior de les meninges.
• Xoc sèptic i coagulació intravascular disseminada.
• Dany cerebral.

Diagnòstic i tractament per a la meningitis

Una vegada s'han fet les proves corresponents per a saber la causa de la infecció, s'estipula un tractament:

• Antibiòtics: en casos molt greus, s'ha de començar el tractament abans de tenir un diagnòstic clar i saber quin bacteri està provocant la infecció. Per aquesta raó es subministren antibiòtics genèrics que serveixen per a atacar a diferents tipus de bacteris que causen la malaltia. Això es fa així perquè la meningitis bacteriana avança molt ràpidament i si no s'actua a temps és mortal.
• Dexametasona (corticoesteroide): serveix per a controlar la pressió del cervell.
• Substitució de líquids: per la pèrdua de gana, la febre, sudoració i vòmits.

A més, en funció de les complicacions que puguin sorgir s'han de dur a terme altres tractaments per a fer-los front.

Vacunes per a la meningitis i prevenció de la malaltia

Existeixen diferents vacunes en funció de la mena de bacteri a combatre que es subministren seguint el quadre de vacunació infantil.

Meningitis en nounats

En el cas d'un nen de dos anys presenta símptomes com a febre alta, somnolència, irritabilitat, inactivitat, plor o no voler menjar. Si el nen agafa la malaltia en pocs dies d'haver nascut possiblement ha estat contagiat pel canal de l'úter de la mare.

*Recorda que aquesta informació no substitueix en cap cas el que dictamina un metge.