A Espanya hi ha 6,7% persones que pateixen ansietat, i hi ha la mateixa xifra de persones amb depressió. A més, en les dues patologies, les dones tenen més incidència que els homes. S'ha comprovat que la desatenció d'aquests trastorns desencadena l'aparició del trastorn ansiós depressiu en persones grans.

S'ha calculat que 1 de cada 4 persones grans tenen depressió, normalment apareix pel sentiment de solitud. És important detectar els símptomes perquè la persona sigui tractada immediatament per psicòlegs.

Definició del trastorn ansiós depressiu

Segons l'OMS, es calcula que entre un 20% i un 25% de la població patirà un trastorn ansiós depressiu al llarg de la seva vida. De fet, l'Associació Espanyola de Psiquiatria Privada s'ha adonat que, aproximadament, el 30% de les consultes en Atenció Primària són a causa de trastorns psicològics. Això vol dir que la incidència de les patologies de salut mental és un problema important en la nostra societat.

El trastorn ansiós depressiu és la combinació dels símptomes de l'ansietat i la depressió presentats per parts iguals. Com que cap és predominant, no queda justificat un diagnòstic per separat, així que el tractament s'ha de pensar i realitzar sense oblidar a l'altre. Aquesta malaltia psicològica genera un dolor emocional a la persona que el pateix.

El trastorn ansiós depressiu es caracteritza per la presència de la depressió i l'ansietat per parts iguals, però no són prou greus com per tractar-les per separat. Perquè hi hagi un diagnòstic és important que la durada dels símptomes tinguin una durada de dues setmanes o un mes.

S'ha comprovat que el trastorn d'ansietat és dels problemes més freqüents, seguits de trastorns de depressió. A més, normalment, una situació d'ansietat duradora pot provocar depressió. També succeeix a l'inrevés, si una persona té signes de depressió durant molt de temps pot arribar a tenir, alhora, símptomes d'ansietat.

Existeix un consens entre els especialistes que les causes del trastorn ansiós depressiu poden ser les següents:

• Origen biològiques, és a dir, existeix un desequilibri en alguns neurotransmissors.
• Ambientals: l'entorn de la persona pot influir en l'aparició de depressió o ansietat. Per exemple, tenir una vida atrafegada, la pressió del treball, entre altres situacions, són les causants d'aquests símptomes.
• Psicològiques: tenir símptomes depressius o ansietat i no ser tractades a temps pot desencadenar l'aparició de l'altra, ja que les dues es retroalimenten.

Punts en comú i diferència de l'ansietat i la depressió

L'ansietat i la depressió tenen símptomes semblants i quan surten a la llum pot haver-hi confusió. Per aquesta raó, un psicòleg estudiarà el cas particular de la persona per determinar si és o no un cas de trastorn ansiós depressiu.

Punts en comú dels símptomes d'ansietat i de depressió:

• Dolor emocional: tots dos creen molts sentiments i irritabilitat, culpabilitat i estat d'ànim baix.
• La baixa autoestima crea indefensió i es considera que no és capaç d'enfrontar-se a la vida.

Diferències entre les dues patologies:

• L'astènia, és a dir, la falta d'energia és molt pròpia dels trastorns depressius i no sol aparèixer en persones amb ansietat.
• Hiperactivació, molt pròpia de l'ansietat ja que provoca que les persones s'estiguin preparant constantment per possibles coses que poden ocórrer en el futur.

Factors de risc de trastorn ansiós depressiu

Aquests són els factors de risc que poden desencadenar en trastorn ansiós depressiu:

• Antecedents en la família.
• Les dones tenen més tendència a patir problemes psicològics.
• La solitud.
• Malaltia greu.
• Baixa autoestima.
• Haver patit traumes o estrès.
• Persones amb tendència a ser pessimistes o dependents.

Símptomes del trastorn ansiós depressiu

A partir del “Manual diagnòstic i estadístic dels trastorns mentals” s'ha creat un sistema per diagnosticar aquest tipus de trastorn psicològic. Per tant, l'especialista es fixarà, en primer lloc, si mostra uns símptomes depressius i ansiosos persistents i té un estat d'ànim disfòtic recurrent durant, almenys, un mes acompanyat de:

• Problemes per a concentrar-se, dificultats de memòria, trastorns de somni, fatiga o falta d'energia (astènia).
• Anhedonia o falta d'energia.
• Estat irritable.
• Atenció constant a possibles perills (hipervigilancia).
• Aquesta de baixa autoestima, desesperança, pessimisme, plor fàcil i sentiment d'inutilitat.
• Poden aparèixer tremolors.
• Palpitacions.
• Marejos.
• Pèrdua de la libido.
• Estat d'ànim baix.
• Perduda d'interès o capacitat per gaudir.

Què passa quan s'uneixen ansietat i depressió?

El trastorn ansiós depressiu es caracteritza per tenir la presència dels dos símptomes, però menys intensos que si s'apareixen de manera individual. Llavors, els pacients mostren els següents símptomes:

• Es detecta menys ansietat que en l'ansietat generalitzada.
• Menys depressió que la que normalment presenten.
• Tampoc hi ha tanta activació fisiològica amb persones amb trastorn d'angoixa.
• Es presenten més freqüència d'altres símptomes com falta de concentració, dificultats per dormir i baixa autoestima.

És important que els problemes de salut mental es diagnostiquin a temps, perquè, en el cas del trastorn ansiós depressiu sol aparèixer quan hi ha un diagnostico tardà. Moltes persones que viuen constantment amb trastorns d'ansietat no consideren que necessitin ajuda d'un professional per poder superar aquest moment.

Quin tractament psicològic hi ha per al trastorn mixt ansiós depressiu?

Per tractar el trastorn ansiós depressiu s'han de barrejar tècniques per a tractar tots dos trastorns.

• Teràpia cognitiu conductual amb fàrmacs (*ISRS: inhibidors de la recaptació de serotonina) molt eficaç per a tractar ansietat i depressió. També s'anima al pacient a recuperar activitats que li agradin i aconsegueixi recuperar el nivell d'activitat que tenia abans de l'aparició d'aquest trastorn.
• Psicoeducació, és a dir, aprendre quin trastorn tenen, com els influeix i, en definitiva, comprendre què els ocorre.
• Tècniques de relaxació per controlar els símptomes.
• Reestructuració cognitiva serveix per canviar patrons de pensament que indueixen a l'ansietat o que apareixen en una persona amb depressió.

*Aquest article és orientatiu i en cap cas substitueix la informació que pugui proporcionar-nos un professional sanitari.