Les molèsties per l'ull inflamat poden ser per diferents raons, una d'elles, la uveïtis. És important tenir-ho controlat ja que una cosa com aquesta pot comportar complicacions en el futur, més si es torna un trastorn crònic.

Què és la uveïtis?

La uveïtis és una inflamació que afecta la úvea, una part de l'ull que consta de tres components principals: l'iris (la part acolorida de l'ull), el cos ciliar (una estructura darrere de l'iris que ajuda a enfocar l'ull) i la coroide (una capa que es troba sota la retina i que subministra sang i nutrients a aquesta part de l'ull).

La uveïtis pot ser causada per diverses raons, com ara infeccions (bacterianes, virals o fúngiques), malalties autoimmunitàries, traumatismes o factors desconeguts. La inflamació resultant pot variar en gravetat i durada, i pot afectar un o tots dos ulls. Existeixen diversos tipus de uveïtis, que es classifiquen segons la part de la úvea que es veu afectada.

Quins símptomes provoca la uveïtis?

Els símptomes de la uveïtis o l'ull inflamat poden variar en gravetat i presentació, però generalment inclouen els següents:

1. Dolor ocular: Moltes persones amb uveïtis experimenten dolor ocular, que pot variar des d'un malestar lleu fins a un dolor agut i constant. El dolor sol empitjorar amb el moviment de l'ull.
2. Enrogiment: L'ull afectat per la uveïtis pot aparèixer enrogit a causa de la inflamació a la úvea.
3. Sensibilitat a la llum (fotofòbia): Les persones amb uveïtis sovint són extremadament sensibles a la llum, la qual cosa pot provocar una incomoditat significativa en entorns lluminosos.
4. Visió borrosa: La inflamació en la úvea pot afectar la qualitat de la visió, causant visió borrosa o ennuvolada.
5. Pèrdua de visió: En casos més greus o si la uveïtis no es tracta adequadament, pot haver-hi una pèrdua de visió. Aquesta pèrdua de visió pot ser temporal o permanent, depenent de la gravetat i la durada de la inflamació.
6. Flotadors i centellejos: Algunes persones poden notar la presència de cossos flotants (petites partícules o taques que semblen moure's en el camp visual) o centellejos de llum.

Els símptomes poden variar segons el tipus de uveïtis i la seva causa subjacent. Un oftalmòleg o un especialista en malalties oculars (oftalmòleg) pot diagnosticar i tractar la uveïtis de manera adequada.

Parts de l'ull: què és la úvea

La úvea és una capa de l'ull que consta de tres components principals: l'iris, el cos ciliar i la coroide. Aquesta capa es troba en el segment mitjà de l'ull, entre l'escleròtica (la capa blanca de l'ull) i la retina (la capa interna que detecta la llum i envia senyals al cervell per a la visió).

La úvea exerceix un paper crucial en el subministrament de sang, oxigen i nutrients a les estructures oculars vitals, com la retina. També participa en la regulació de la quantitat de llum que entra en l'ull a través del control de la grandària de la pupil·la. La inflamació de la úvea, coneguda com uveïtis, pot causar una varietat de problemes oculars i és important ser diagnosticada i tractada adequadament per a prevenir complicacions en la visió.

Complicacions per culpa de la inflamació a la úvea

La uveïtis és una afecció ocular seriosa que, si no es tracta adequadament, pot provocar diverses complicacions que afecten la salut visual i ocular a llarg termini. Algunes de les complicacions més comunes associades amb la uveïtis inclouen:

• Pèrdua de visió: Una de les complicacions més greus de la uveïtis és la pèrdua de visió. La inflamació contínua en l'ull pot danyar la retina, el nervi òptic i altres estructures oculars, la qual cosa porta a una disminució permanent de la visió.
• Cataractes: La uveïtis pot augmentar el risc de desenvolupar cataractes, que són opacitats en el cristal·lí de l'ull que afecten la claredat de la visió.
• Glaucoma: La pressió intraocular elevada pot resultar de la uveïtis crònica, la qual cosa augmenta el risc de desenvolupar glaucoma (pressió ocular), una malaltia que danya el nervi òptic i pot provocar pèrdua de visió.
• Edema macular: La inflamació crònica en l'ull pot causar acumulació de líquid en la màcula, la part de la retina responsable de la visió central aguda, la qual cosa pot portar a la visió borrosa i la pèrdua de la visió central.
• Despreniment de retina: En casos greus, la inflamació prolongada pot augmentar el risc d'un despreniment de retina, una emergència mèdica que requereix atenció immediata.
• Altres complicacions oculars: La uveïtis pot tenir un impacte negatiu en altres àrees de l'ull, com l'escleròtica (epiescleritis o escleritis), la còrnia (queratitis) i els vasos sanguinis de la retina (vasculitis retinal).

Causes de l'ull inflamat

La uveïtis pot ser causada per diverses raons, i les causes subjacents poden variar segons el tipus específic de uveïtis. Algunes de les causes més comunes inclouen:

• Infeccions: Infeccions bacterianes o les provocades per virus, fongs o paràsits, poden desencadenar uveïtis. Exemples d'infeccions oculars que poden provocar uveïtis inclouen la toxoplasmosis, l'herpes ocular, la sífilis i la tuberculosi, entre altres.
• Malalties autoimmunitàries: En molts casos, la uveïtis és el resultat d'una resposta autoimmunitària anormal en la qual el sistema immunològic ataca erròniament els teixits de l'ull. Exemples de malalties autoimmunitàries que poden causar uveïtis inclouen l'artritis reumatoide, l'espondilitis anquilosant i la malaltia inflamatòria intestinal, com la malaltia de Crohn.
• Traumatisme ocular: Lesions oculars, com ara cops o perforacions, poden provocar uveïtis. La inflamació és una resposta natural del cos a la lesió.
• Factors desconeguts: En alguns casos, la causa de la uveïtis pot ser desconeguda, i se'n diu uveïtis idiopàtica. Malgrat una avaluació exhaustiva, els metges no poden identificar una causa subjacent en aquests casos.

Tractaments per a la uveïtis

El tractament de la uveïtis depèn de la causa subjacent, la gravetat de la inflamació i la part de l'ull afectada. Els tractaments poden variar des del maneig dels símptomes amb gotes oftàlmiques fins a l'ús de medicaments més potents i, en casos greus, cirurgia. Alguns dels tractaments comuns per a la uveïtis inclouen:

1. Gotes oculars antiinflamatòries: Les gotes oculars amb corticoesteroides o agents antiinflamatoris no esteroides (AINEs) poden ajudar a reduir la inflamació i alleujar els símptomes locals en l'ull. Aquestes gotes són útils per a la uveïtis anterior, que afecta principalment la iris i la part frontal de l'ull.
2. Medicaments antiinflamatoris orals: En casos de uveïtis més greus o quan la inflamació no respon adequadament a les gotes oculars, es poden receptar medicaments antiinflamatoris orals, com ara corticoesteroides o AINEs.
3. Injeccions intravítries: Per a uveïtis que afecten la part posterior de l'ull o la retina, els metges poden administrar injeccions de corticoesteroides o fàrmacs anti-VEGF (factor de creixement endotelial vascular) directament en la cavitat vítria de l'ull per a reduir la inflamació i controlar la malaltia.
4. Medicaments immunosupressors: En casos de uveïtis autoimmunitària crònica o recurrent, es poden utilitzar medicaments immunosupressors, com a metotrexat, azatioprina, ciclosporina o biològics, per a suprimir la resposta immunològica i reduir la inflamació.
5. Teràpia amb làser: En algunes formes de uveïtis, com la uveïtis intermèdia associada amb malalties com la retinosis pigmentària, es pot utilitzar la teràpia amb làser per a segellar vasos sanguinis anòmals i reduir la inflamació.
6. Cirurgia: En casos greus de uveïtis amb complicacions com a cataractes, glaucoma o despreniment de retina, pot ser necessari realitzar cirurgia per a abordar aquestes afeccions. Això pot incloure cirurgia de cataractes, cirurgia de glaucoma o vitrectomia.

Altres causes de l'ull inflamat

Existeixen més causes, a part de la uveïtis, pels ulls inflats o parpelles inflades:

• Reacció al·lèrgica que provoca enrogiment al globus ocular i poden irritar els ulls.
• També hi ha retenció de líquids sota els ulls per problemes circulatoris.
• Mussol: es tracta de l'obstrucció dels llagrimers de la base de les pestanyes.
• Mussol: es tracta de l'obstrucció dels llagrimers de la base de les pestanyes.
• Lents de contacte.
• Falta de somni, ja sigui per ansietat, estrès o cansament provoca inflamació de les parpelles.
• Malaltia de greus: un trastorn endocrí.

És fonamental que el tractament de la uveïtis sigui personalitzat i supervisat per un oftalmòleg o especialista en malalties oculars, ja que l'elecció del tractament dependrà de la causa subjacent, la gravetat de la malaltia i la resposta individual del pacient. La detecció precoç i el tractament adequat són fonamentals per a prevenir complicacions i preservar la salut ocular.