Ascensors i el preu de l'habitatge quina relació tenen? Estudis recents demostren una relació directa, reflectint que un pis en un edifici amb ascensor pot arribar a valer un 40% més, encara que comparteixi característiques similars i estar situat a la mateixa zona que un altre habitatge sense ascensor.
Als espais urbans actuals predominen les línies verticals. La proliferació de grans blocs de pisos i gratacels ha accentuat encara més aquesta tendència que s'ha mantingut malgrat la crisi del sector immobiliari al nostre país. Aquesta realitat planteja nous reptes en l'àmbit de l'accessibilitat i en la cerca de solucions per passar d'un pis a un altre.
Mentre en les construccions d'obra nova s'apliquen les normatives sobre accessibilitat aprovades recentment, moltes comunitats de veïns suposen encara avui un interrogant sobre com han d'adaptar-se. Als edificis sense ascensor o construccions antigues, instal·lar una solució vertical pot suposar una inversió considerable. A més, és una opció que no sempre convenç a tots els veïns, ja sigui per motius tècnics o falta de recursos econòmics.
L'accessibilitat com a motiu de compra
Segons un estudi publicat pel Grup Tecnocasa en el 2014, el preu mitjà a Madrid per un pis en un edifici amb ascensor és d'1.879 €/m2, mentre que en els quals disposen d'ell el preu se situa en 1.334 €/m2.
Als barris rehabilitats o en procés de rehabilitació és on la disparitat de preu és major. En aquests casos, aprofitant la introducció de millores en les condicions de vida i seguretat de l'habitatge, és quan es decideix per la instal·lació de solucions en accessibilitat. En les comunitats de veïns, és el moment en què s'aprofita per eliminar barreres arquitectòniques com a graons o altells. En alguns casos, és quan s'opta finalment per la introducció d'un ascensor per a la comunitat.
D'aquesta manera, l'aposta per un edifici accessible suposa un avantatge per a tots els veïns des del primer dia. A mitjà i llarg termini, suposarà també un punt a favor respecte altres edificis en venda a la mateixa zona. I és que el fet de ser accessible suposa no solament l'increment del valor de l'habitatge, sinó que multiplica les possibilitats que es vengui.
Aquesta realitat suposa que un edifici comunitari amb ascensor i dotat amb altres mesures complementàries que permetin un accés fàcil i autònom a tots els veïns podrà vendre's abans i per un preu més alt. Per contra, els edificis sense ascensor són cada vegada més difícils de vendre.
En el cas dels xalets o cases particulars, l'accessibilitat no suposa un factor determinant al moment de compra. Així i tot, cada vegada més hi ha una major consciència social sobre la necessitat de comptar amb un habitatge accessible per a totes les etapes de la vida.
