Un estudi publicat en el Periódico analitza Barcelona i la falta de parcs adaptats. A dia d'avui, la capital catalana disposa únicament d'11 parcs per a una població de més d'1,6 milions de persones, dels quals, 3.191 són nens amb discapacitat. Si tenim en compte que existeixen 700, això suposa que només l'1,5% d'aquests espais són inclusius. Davant aquesta situació es posa en evidència la necessitat d'apostar per un disseny universal que no exclogui cap nen o nena per la seva capacitat física.
Parcs infantils adaptats: una tasca pendent
Per poder considerar que un parc sigui adaptat ha de complir una sèrie de requisits. D'entrada, han de ser de fàcil accés i que no comprometin la seguretat. La col·locació de graons, esglaons o desnivells pronunciats pot suposar una barrera arquitectònica insuperable.
D'altra banda, el sòl ha de ser ferm i apte per poder moure's en cadira de rodes. Elements com la sorra o la graveta haurien d'estar delimitades en un espai concret, mentre que la majoria de la superfície seria de materials com a cautxú o goma. Així, les cadires podrien desplaçar-se amb major facilitat.
Així mateix, els accessos a tobogans han de comptar amb rampes i no escales. L'aposta per gronxadors que permetin l'accés d'un usuari en cadira de rodes o la instal·lació d'elements sensorials suposen altres exemples de com aconseguir un parc adaptat.
D'aquesta manera, és possible aconseguir una societat inclusiva, que consideri i valori el dret de tots els nens a poder gaudir d'una zona pública d'oci.
Font: El Periódico
