De óxido y hueso enfronta de nou a dos personatges oposats a partir d’una tragèdia individual. La dona protagonista, interpretada per Marion Cotillard, treballa com a entrenadora d’orques en un parc aquàtic. Durant un dels espectacles pateix un accident on perdrà ambdues cames a l’altura dels genolls i és quan llavors ha d’aprendre a caminar i a viure amb pròtesis. El que segueix és un exercici de superació i supervivència matisat per la relació que entaula amb un home, interpretat per Matthias Schoenaerts, sense feina i sense diners que també haurà d’aprendre a viure d’una altra manera a partir del moment en què s’encarrega de la cura del seu fill de cinc anys.
D’aquesta forma, el llargmetratge, enfronta la història de dos personatges oposats a partir d’una tragèdia individual. Trobades i desacords. Quan es coneixen, ell no és ningú i ella gaudeix de certa estabilitat. Quan es retroben, ell comença a entrellucar un món mentre que ella ja no pot ser la que era, sumida en el caos i la depressió.
Aquest llargmetratge fa pensar en la naturalitat de la “imperfecció” del cos humà, les seves dificultats, les seves ferides i les seves pors. Un film on es mostra la superació personal, i de parella, de la discapacitat, amb molts tocs de naturalitat i, sobretot, sense tabús.
Font: sensacine.com, eldiario.es
