Moure's en cadira de rodes o amb el carret del bebè pot ser una activitat impossible en algunes estacions de metro de Madrid. De les 301 estacions amb les quals explica la ciutat, només 211 compten amb ascensors, elevadors o altres solucions que garanteixen l'accessibilitat de totes les persones. Per contra, en les 90 restants és pràcticament impossible transitar de manera autònoma en cadira de rodes.
El fet es deu, segons la Federació d'Associacions de Persones amb Discapacitat Física i Orgànica de la Comunitat de Madrid (FAMMA), a la falta d'inversió pública en els accessos. De fet, s'estima que la reducció al pressupost per garantir l'accessibilitat ha estat gairebé del 68%. Per això, i com a principal conseqüència, la supressió de barreres arquitectòniques en moltes de les estacions de metro de Madrid és encara, a dia d'avui, una tasca pendent.
cal assenyalar que amb l'entrada en vigor de la Llei General de drets de les persones amb discapacitat, el proper 4 de desembre, serà obligatori garantir l'accessibilitat en aquests espais. Fins avui, l'Administració Pública apuntava a la crisi econòmica com a principal causant. Per això, sorgeix l'interrogant de com se solucionarà quan la llei obligui a fer-ho.
D'altra banda, l'accessibilitat a les vies no és solament una tasca pendent de Madrid. L'estació de Sants (Barcelona) afronta encara una reforma que ha deixat sense escales mecàniques als viatgers durant gairebé un any. En aquest cas, amb l'agreujant que solament és transitable a través d'escales d'obra, dificultant l'accés a les persones amb mobilitat reduïda.
Un altre exemple és el de Cristian González, un jove català que, després de treure un 9,4 en la selectivitat, no podia accedir al tren que ho portaria a la universitat. El seu cas va posar en evidència la falta d'accessibilitat més bàsica en algunes de les estacions de RENFE, posant al descobert que la falta d'accessibilitat comporta com a conseqüència la discriminació social.
Font: 20minutos
